tag:blogger.com,1999:blog-87115809221236970332023-11-16T17:24:06.768+01:00Sareta's ThoughtsUn espai per compartir pensaments, reflexions, experiències i anècdotes del que visc dia a dia.Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.comBlogger46125tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-34402669326093772052021-07-14T16:00:00.002+02:002021-08-23T21:30:29.195+02:00Colors<p> <span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">“Com es sentirien el marró fosc i el
negre si sabessin que la gent no para de dir que són massa foscos o que són
sossos i no els fan servir per pintar?”</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sincerament no m’ho havia plantejat
mai i curiosament sóc una d’aquestes persones que no pinto massa amb negres ni
marrons… Però la Clàudia tenia molt clara la resposta:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Doncs es posarien molt tristos. S’ha
d’ensenyar a la gent que són colors que combinen superbé amb tota la resta,
així que el problema no és d’ells, no mama? M’escoltes mama?”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I tant que l’escoltava, però m’havia
deixat literalment sense paraules. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fins a la propera, cuideu-vos! </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcoroOLTS_9WVwx-y91sADQl85dvwTAZohJ42lD0qCuo9pNPHoKcVNsWod9HGNeNqsky48zXq3QTkifKhhl9LovDyUzVIdjb1iAmT0vP6Ak2PQV8XUQoFxLh3DMioYfV7aX4rmUN3cxko//" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="784" data-original-width="910" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcoroOLTS_9WVwx-y91sADQl85dvwTAZohJ42lD0qCuo9pNPHoKcVNsWod9HGNeNqsky48zXq3QTkifKhhl9LovDyUzVIdjb1iAmT0vP6Ak2PQV8XUQoFxLh3DMioYfV7aX4rmUN3cxko//" width="279" /></a></div><br /><br /><p></p>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-18298920651746608422021-06-28T16:43:00.001+02:002021-08-23T16:49:04.142+02:00Heroïna d'avui en dia<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">Sabeu aquelles
pel·lícules on sembla que ja han acabat amb el dolent però resulta que només
havia quedat malferit i sembla que no podran amb ell perquè s’aixeca o
s’arrossega per terra tot i caure per un precipici? Doncs últimament em sento
així amb aquest coi de pandèmia... Realment és complicat mantenir-se centrada i
amb el cap fred i el cos i la ment estan a uns nivells d’alerta tant elevats
que qualsevol petita tonteria com notar que les nenes es refreden o que surti
algun contratemps a nivell de feina pot arribar a desbordar... Acceptem-ho som
humans i tenim uns límits.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Aleshores, com hi
convivim sense perdre el nord? Personalment el que em funciona és dedicar uns
minuts al dia per concentrar-me en la pròpia respiració, focalitzar amb altres
temes del dia (què puc fer de sopar?, tinc tot a punt per les sessions de
demà?), m’autorregalo moments (mirar un capítol de la sèrie que m’agrada,
disfrutar d’un esmorzar mentre llegeixo algun article...) i sobretot, sobretot,
en el número 1 de la llista hi tinc compartir aquest malestar amb amigues i
familiars, fer paròdia de la situació i riure de mi mateixa!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Fa uns dies llegia
que no serem més herois ni heroïnes per viure amb ansietat i estrès i continuar
endavant, sinó que els campions i campiones reals són aquells/es que saben
parar i descansar malgrat no tenen vacances. Així que avui ho poso en pràctica,
paro una estona i em dedico a mi. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Fins a la propera, cuideu-vos!</span></p>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-67182744335698186812020-12-31T16:22:00.002+01:002020-12-31T16:22:50.648+01:00Adéu 2020<p><span style="font-family: inherit;">Al 2020 li queden les hores comptades. No obstant, sé que serà un any que recordarem per sempre. Un any dur, complicat, trist i llarg... també un any ple d'aprenentatges, sobretot a nivell personal. Intento fer balanç i no puc evitar tenir sentiments contradictoris, doncs malgrat la foscor que s'ha viscut el 2020, he tingut la sort de viure moments amb molta llum. </span></p><p><span style="font-family: inherit;">💙Agraeixo als que han estat treballant més hores del que físicament es pensaven poder aguantar (i no em refereixo només als sanitaris). </span></p><p><span style="font-family: inherit;">🧡Agraeixo als que han estat responsables i malgrat el que ha implicat a la seva economia han tancat els seus locals. </span></p><p><span style="font-family: inherit;">💗Agraeixo a la meva bombolla de familiars i amics que han aguantat les meves pors i han celebrat les meves alegries. </span></p><p><span style="font-family: inherit;">💜Agraeixo el temps que se m'ha regalat per poder passar amb les meves filles.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">💚Agraeixo la salut que fins ara hem tingut jo i els meus.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">💛Agraeixo tot lo après i les oportunitats que se m'han presentat.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">🤍Agraeixo ser aquí i ara, escrivint aquestes línies, per compartir amb qui em llegeixi.</span></p><p>Aquesta nit, quan sonin les 12 campanades, desitjaré per a tothom un 2021 ple de salut, de retrobaments, d'abraçades i petons pendents.</p><p><b>Preparada pel 2021, amb tot el que ens depari.</b></p><p>Fins a la propera, cuideu-vos.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9o92d9fO3UBJym6l0CvIIkGDWkM5Ppx9Mt2WQ8BKF6OLbqKWvg7okPdo-WEli5E9i-k-Nhq_3c_agvIvsELgM76nIMwAK6DOOZnwdWlehW9-DJVnQwf3q59BLTqS2gDgVZXo03QbsyKg/s1191/IMG-20201123-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1191" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9o92d9fO3UBJym6l0CvIIkGDWkM5Ppx9Mt2WQ8BKF6OLbqKWvg7okPdo-WEli5E9i-k-Nhq_3c_agvIvsELgM76nIMwAK6DOOZnwdWlehW9-DJVnQwf3q59BLTqS2gDgVZXo03QbsyKg/s320/IMG-20201123-WA0001.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-21693995596359142812020-11-17T17:02:00.007+01:002020-12-28T17:04:41.615+01:00Canvis<span style="font-family: inherit;">Els canvis que no hem escollit per nosaltres mateixos tendeixen a no agradar (com a mínim en un primer moment).<br /><br />Costen d’acceptar, perquè no entraven en els nostres plans, se’ns presenten fora del nostre control i ens obliguen a sortir de la zona confort.No puc fer gran cosa amb els canvis que arriben sense avís, però sí que tinc la llibertat d’escollir com enfocar-los.<br /><br />Personalment, sóc de les que m’agrada pensar que tot arriba per un motiu que tard o d’hora entendrem i que si la vida em posa un canvi davant no serà envà. Intento percebre els canvis “imposats” com un repte que pot obrir la porta a nous aprenentatges, a noves i bones oportunitats per a mi i els meus.<br /><br />Com els enfoqueu vosaltres?<br /><br /><br />Fins a la propera cuideu-vos.</span>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-78328745041431388252020-09-07T15:43:00.004+02:002020-12-28T16:14:59.895+01:00Reptes, objectius, organització.<br /><br />Comencem setmana, una setmana que pot ser relativament tranquil•la enfront les que semblen que estan per venir... però no adelantem aconteixements i centrem-nos en el present deixant fluir <img src="https://mail.google.com/mail/e/1f4ab" />Cada setmana em faig una llista amb tot de "feines" que tinc per fer i no sabeu com disfruto mentre tatxo cada una d'aquestes"feines". És una manera d'organitzar-me i tenir clar com porto els objectius, ja siguin personals o professionals.<br /><br />Des que sóc sòcia de <a href="https://www.blogger.com/#">Ringana</a> aquest sistema em funciona més que mai per tenir clar on sóc, on vull arribar i quant em falta per aconseguir-ho.<br /><br />Utilitzeu alguna estratègia per complir els vostres reptes/objectius?<br /><br />Fins a la propera cuideu-vos!<div><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small;"><br /></span></div><div><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small;"><br /></span></div>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-86131899452654207092020-09-01T10:00:00.004+02:002020-12-28T16:15:48.763+01:00Hello September!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdyV6TODZURrTx1gqZXNAFe2VNVlLqmvPiYGSokzTLBYWn93jZXVvGEB9ZOPxdI2il_z4hAix9C0YyEisjXnk6loEZRmowdXHAt4ds0AVNSiiThgRLhccl0e72dEhgCFEV6WROD00dvjQ/s1309/IMG-20200902-WA0010.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1309" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdyV6TODZURrTx1gqZXNAFe2VNVlLqmvPiYGSokzTLBYWn93jZXVvGEB9ZOPxdI2il_z4hAix9C0YyEisjXnk6loEZRmowdXHAt4ds0AVNSiiThgRLhccl0e72dEhgCFEV6WROD00dvjQ/s320/IMG-20200902-WA0010.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p><br /><br /> Hi ha qui despedeix l'agost, jo prefereixo donar la benvinguda al setembre, maneres de fer i de pensar...🤷I cada setembre em tallo el cabell, ho he integrat quasi com un ritual a la meva vida, ho faig per la salut del meu cabell després de tanta piscina, platja i sol però també és una manera de tornar de les vacances lleugera, renovada i plena d'energia, sanada en definitiva. Aquest setembre la tallada ha sigut grossa i és que torno amb moltes ganes de dedicar-me a <a href="https://www.blogger.com/#">Estímuls</a> com a psicòloga i a<a href="https://www.blogger.com/#"> Ringana</a> com a sòcia distribuïdora dels seus productes. Els dos projectes em permeten cuidar-me per dins i per fora i acompanyar a altres que també ho puguin aconseguir, van molt lligats als meus valors i a la pròpia filosofia de vida. <br /><br />I vosaltres, com encareu el setembre?<br /><br />Fins a la propera, cuideu-vos!Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-67648872241660622532020-07-02T16:56:00.002+02:002020-12-28T17:01:09.946+01:00Comunicació no verbal<span style="font-family: inherit;">Fer ús de la comunicació no verbal pot ser un molt bon recurs en totes aquelles situacions on:</span><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">✓ ens sentim desbordats sentimentalment.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br />✓ som conscients que podríem ferir amb les nostres paraules.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br />✓ no sabem expressar verbalment el que sentim.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br />✓ l'altra persona no atén a paraules ni explicacions.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">Fins a la propera cuideu-vos!</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWj85DxI7LfNiLJcZYL7OK6gEBwrGQmzjdhD9Q0DpTZmlYOVhVYVw8CBlUnOiqHN7k0n314WfYDT0v67uyYp-pwIOSMPGQjxYGyQn8AcXdkhhDpbgsCOKZPu5WVQmFm6mbM-WgPc8Sphc/s620/abrazo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="620" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWj85DxI7LfNiLJcZYL7OK6gEBwrGQmzjdhD9Q0DpTZmlYOVhVYVw8CBlUnOiqHN7k0n314WfYDT0v67uyYp-pwIOSMPGQjxYGyQn8AcXdkhhDpbgsCOKZPu5WVQmFm6mbM-WgPc8Sphc/s320/abrazo.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-86318134068895939272020-06-11T16:40:00.007+02:002020-12-28T17:01:24.208+01:00Tendim a viure...<span style="font-family: inherit;">Tendim a viure dia rere dia amb la preocupació del que no tenim, no aconseguim o no arribem... Viure així ens provoca incomoditat, podent arribar a fer-nos sentir estrès i/o ansietat.</span><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><b>Com es pot modificar?</b><br /><br />Enfocant cap a tot el que <b>SÍ </b>tenim, recordant el que <b>SÍ</b> hem aconseguit, felicitant-nos pel que<b> SÍ </b>hem fet.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br />Decidir cap on enfoquem depèn de nosaltres.</span></div><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><span style="font-family: inherit;">Fins a la propera, cuideu-vos.</span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWGVpw82dfABO28dabKc0WNthmS028C5KhhP3_IdJHVABMTxTEer2_fvycIqR-ENuwkt31p3SK1OvHPSuaXaB5MNmaegOxWC-m_AXyMO0-rWBjCTMgTmbFI55XyJaz27C6HiugSaoMviI/s500/camins.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWGVpw82dfABO28dabKc0WNthmS028C5KhhP3_IdJHVABMTxTEer2_fvycIqR-ENuwkt31p3SK1OvHPSuaXaB5MNmaegOxWC-m_AXyMO0-rWBjCTMgTmbFI55XyJaz27C6HiugSaoMviI/s320/camins.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><br /></span></div>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-14931295205929362262020-06-03T16:25:00.003+02:002020-12-28T16:28:15.656+01:00Donar exemple...<b><i>" Donar exemple, té més efecte que les normes"</i></b><br /><br />Al llegir la frase he recordat un dia al parc amb les nenes.Hi havia un pare amb els seus fills, se'l notava saturat, els seus fills contínuament s'estaven barallant, ploriquejant i xisclant.<br /><br />De cop, sense controlar la seva frustració o impotència per reconduir aquella situació els va clavar una plantufada al cul tot cridant-los que NO s'havien de picar, barallar ni cridar.<br /><br />La meva filla gran, que també estava atenta a la incongruent situació salta i em pregunta, "mama, si els diu que no ho poden fer, com és que ells els hi fa?" Suposo que els fills d'aquell pare tampoc ho van acabar d'entendre...<br /><br /><br />Fins a la propera, cuideu-vos.Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-46402654581017149492020-05-28T16:29:00.041+02:002020-12-28T16:39:56.588+01:00Sabeu què...?-Sabeu què?<br /><br />- Què, carinyo?<div><br />- M'agradaria tornar a ser com en aquesta foto (agafant la seva foto de la tauleta de nit on sortim el meu marit i jo fent-li un petó a cada galta)<br /><br />- I això?<br /><br /></div><div>- Doncs perquè us podia tenir a tots dos per mi.<br /><br /><br /><b><span style="font-size: large;">BOOM!</span></b><br /><br /><br />Ho va treure així, sense previs, tot d'una, a les 21:37h de la nit, on el que anhelo en aquelles hores és el meu descans merescut. Però aquella nit la dutxa, el sofà i la sèrie haurien d'esperar... teníem l'expressió d'un sentiment important per atendre.<br /><br />Què vam fer?<br /><br />☑️1r. Validar aquell sentiment (és veritat bonica, quan eres tu sola ens era més fàcil poder estar només per tu, és lògic que ho trobis a faltar)<br /><br />☑️2n. Felicitar-la per haver-ho expressat oralment. (Gràcies per dir-nos-ho, ara sabem com et sents.)<br /><br />☑️3r. Aportar-li el que necessita. (Et ve de gust ara que podem, que ens quedem tots dos a fer-te companyia avui?)<br /><br />☑️4t. Buscar avantatges de ser la germana gran.<br /><br /><br />L'endemà matí es despertava fent-li un petó a la seva germana i li explicava com de contenta estava de tenir-la amb nosaltres.<br /><br /><br />Fins a la propera, cuideu-vos!</div><div><br /><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMIwAZqvv_O3KgdU6LJy2DG9tu3bOVTejUgry3AnW6QU7QJjeBZ44lUaSVpItqsitOWTT02arLzodgJziJEosqoZyi6V1QtIOECzlJoHgixqBBAUkmtnxGqhoANM5nJUdtdzIETr5CeQc/s2048/IMG_20200503_182800.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="344" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMIwAZqvv_O3KgdU6LJy2DG9tu3bOVTejUgry3AnW6QU7QJjeBZ44lUaSVpItqsitOWTT02arLzodgJziJEosqoZyi6V1QtIOECzlJoHgixqBBAUkmtnxGqhoANM5nJUdtdzIETr5CeQc/w273-h344/IMG_20200503_182800.jpg" width="273" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div></div>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-69925118052124995162020-05-21T16:20:00.002+02:002020-12-28T16:24:11.132+01:00Sessions que em recorden quant m'agrada la meva feina ;)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiANicCyuZYkYqNhxb_RciNAxv8x-hQaRfDhLNh0Y8TIzFHS9SO_qwY50gLJuxgKkhBVAKp0RBAxkQdBKE7_YdEyZ2FaYeeUNHxVTwRvwJXKOTjYwGvaRoMtsflHx5s8ExKiGcBUcF0euQ/s1000/llibertat.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="666" data-original-width="1000" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiANicCyuZYkYqNhxb_RciNAxv8x-hQaRfDhLNh0Y8TIzFHS9SO_qwY50gLJuxgKkhBVAKp0RBAxkQdBKE7_YdEyZ2FaYeeUNHxVTwRvwJXKOTjYwGvaRoMtsflHx5s8ExKiGcBUcF0euQ/s320/llibertat.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Dijous passat vaig tenir una d’aquelles sessions que em recorden quant m’agrada la meva feina. Només d’obrir la pantalla per iniciar la sessió online me’n vaig adonar, aquella noia ja havia fet el “clic”, ja no necessitava el meu acompanyament.<br /><br /><br />Aquesta és una de les parts que més m’agraden i m’emocionen de la meva feina, adonar-me que l’acompanyament amb la persona ha finalitzat, com a mínim temporalment, però que el motiu pel que vam iniciar sessions, ja no és demanda ni és viscut com a problema.<br /><br /><br />És fàcil de percebre, ho veus amb un canvi d’imatge, d’actitud, de mirada, de manera d’expressar-se tan a nivell físic com verbal...la sessió flueix de forma diferent i només puc que despedir-me agraïnt-los la seva confiança. GRÀCIES!<br /><br /><br />I a vosaltres, teniu clar què és el que més us agrada de la vostra feina?<p></p><div>Fins a la propera, cuideu-vos!</div>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-2715324730237501772020-05-11T16:03:00.002+02:002020-12-28T16:16:34.915+01:00Desconfinament. Hi ha qui...<br /><br />Últimament són molts i moltes els que es reincorporen de forma presencial a la seva corresponent activitat laboral, però no tots ho estant vivint de la mateixa manera.Hi ha qui en té ganes i ho percep com un pas endavant per recuperar la normalitat tal i com la coneixíem. Es senten impacients, animats il•lusionats, motivats.<br /><br />Hi ha qui ho viu amb recel i molta prudència, sense voler generar-se massa expectatives.<br /><br />Hi ha qui es sent amb sentiments contradictoris, si bé té ganes d'anar a treballar i retrobar-se amb aquells a qui aprecia en el seu entorn laboral, no es sent còmode ni preparat, li costa dormir, sent un punt d'angoixa.<br /><br />Hi ha qui no vol tornar, per por, per mandra, perquè aquest confinament li ha servit per veure que necessita un canvi a nivell professional.<br /><br />Hi ha qui.... Sigui quin sigui el vostre sentiment, escolteu-lo, valideu-lo, accepteu-lo i respecteu-lo.<br /><br />Us animeu a explicar-nos com us sentiu? Us llegeixo!<br /><br /><br />Fins la propera, cuideu-vos.<div><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsOnF-Zvms3A65vNdZ7lGPzfPMwB5Z32R_FdnS-B7pmOr6cgrVIXhYx8F1AMsHCuAdcYLGkLQ4TyaUHslmo4s5Zbnze5rXg92OJsQbLJgcUqWMCpmdeXs-_hWYMNILiS5-A_BkKQVw_jg/s2048/porta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1445" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsOnF-Zvms3A65vNdZ7lGPzfPMwB5Z32R_FdnS-B7pmOr6cgrVIXhYx8F1AMsHCuAdcYLGkLQ4TyaUHslmo4s5Zbnze5rXg92OJsQbLJgcUqWMCpmdeXs-_hWYMNILiS5-A_BkKQVw_jg/s320/porta.jpg" /></a></div><br /><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: small;"><br /></span></div>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-12707519394604791712020-04-30T23:16:00.000+02:002020-12-28T15:40:31.864+01:00Agraïda<br />Fa uns dies llegia el post de l'amiga @betmasallera on parlava de l'agraïment i preguntava a què donàvem gràcies a la vida <b>avui</b>, perquè si ens parem a pensar, sempre hi ha situacions, experiències i persones a qui donar les gràcies diàriament. Doncs des que vaig llegir aquella pregunta, que cada dia tinc més clar que malgrat la greu crisis sanitària i econòmica que ha causat el maleït covid-19, li he d'agraïr l'oportunitat del confinament. M'explico: gràcies a Ell he pogut tenir més contacte que mai amb diverses amistats, no he hagut d'estar tan pendent del rellotge, (de fet crec q vaig sense rellotge des d fa setmanes), he rebut bonics detalls inesperats, he recuperat antics contactes, he pogut dedicar-me una mica més a l'àmbit culinari, fins i tot he elaborat el meu primer caldo! I sobretot sobretot, m'he pogut dedicar 100% a les meves peques, que no ens enganyem, hi ha hagut moments de voler-me "passar pel forro" el confinament i marxar fora de casa... però les he pogut viure com mai, sense perdre'm detall, fins a tal punt de replentajar-me algun tipus de canvi que em permeti no perdre'm massa moments ni primeres vegades. Així que a nivell personal estic agraïda a aquesta nova oportunitat que es va presentar ja fa ben bé 7 setmanes.<br />
<br />
Fins a la propera cuideu-vos!
<div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrdZ68QdHFULM85SSPLBDdRAiyg5jfr1SY5Id7IWEF3GbMKuNyMTHMUq0aJWGY70y1tOWFxX4KcuWmBwL89S7EcqvxfTh_n_MV8V_xypNbipL9d4cAn9IAAZxpJa-dr3JzxbFLbWqGEjU/s1024/IMG-20200303-WA0014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrdZ68QdHFULM85SSPLBDdRAiyg5jfr1SY5Id7IWEF3GbMKuNyMTHMUq0aJWGY70y1tOWFxX4KcuWmBwL89S7EcqvxfTh_n_MV8V_xypNbipL9d4cAn9IAAZxpJa-dr3JzxbFLbWqGEjU/s320/IMG-20200303-WA0014.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /></div>Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-15371710293764596272020-01-07T23:46:00.002+01:002020-04-29T00:10:41.822+02:00Nena Pla<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">5 de gener de 2020. Serà avui, ho sé, fa dies que ho pressento...i aleshores et sento remugar que et fa ràbia.</span><br />
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Somric amb tristesa, ràbia per què iaia? La mama m'ha dit que el número 5 t'agrada i tu que sempre has estat una mica reina, quina millor manera que marxar de la mà dels Reis d'Orient...m'arrufes el nas però sé que la idea t'ha agradat.</span><br />
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Les hores passen lentes, no hi ha notícies.</span><br />
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Sortim al carrer, ses majestats són a punt de desfilar, ja venen, cantem i de cop miro el teu balcó i ho veig tot tancat, segur que l'avi t'espera i aleshores enmig dels fanalets i de les mirades innocents de les meves petites, sense deixar d'aplaudir se'm neguen els ulls de llàgrimes i com diu la cançó "tots els records em porten a tu", coqueta i presumida fins l'últim dia, la que encistellava triples quan encara no comptaven 3 punts, qui no em veia mai prou morena durant els estius i que intentava fer passar el meu primer mal d'amors amb una aspirina i un vas de llet calenta a ple mes d'agost. Sempre impacient per saber què m'agradaria pel meu aniversari, sempre intentant que no em faltés de res.</span><br />
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Avui estic trista sí, i ploro la teva pèrdua, però dono gràcies pels anys que t'he viscut, perquè has tingut una vida plena i has pogut gaudir de veure créixer filles i fill, gendres i jove, néts i fins a dues besnétes.</span><br />
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Ja passa Baltasar! Els tambors em tornen al present. Ja has marxat, respiro. Serà un privilegi poder mirar al cel cada 5 de gener i veure la teva llum a l'estrella d'orient. Descansa en pau "nena Pla", t'estimo iaia.</span><br />
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<br />
<div>
<span style="background-color: color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6c8-3JZP5dTy6l9FegWvIewnQ07scMPfYcUODEHBfEasOlJ9g0Rle6nxS_MZGuzRjLm3yjdvCkmqUTXcHRsA6FIw7E7ABJHnU066DBviB7YYSFH4OrKYALfIse1XBGP6SlaBLXZtX6EY/s1600/IAIA-MONTSE-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="850" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6c8-3JZP5dTy6l9FegWvIewnQ07scMPfYcUODEHBfEasOlJ9g0Rle6nxS_MZGuzRjLm3yjdvCkmqUTXcHRsA6FIw7E7ABJHnU066DBviB7YYSFH4OrKYALfIse1XBGP6SlaBLXZtX6EY/s320/IAIA-MONTSE-2.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="yj6qo" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">
</div>
Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-82195445911246505762016-09-04T16:28:00.000+02:002016-09-04T16:41:27.289+02:00Sóc una d'ells...Me n'he adonat aquestes vacances, bé, més aviat se m'ha confirmat el que ja fa mesos que em
temia: Sóc una d'ells... M'he convertit en un d'aquests pares i mares que pràcticament el 95% de la
seva conversa gira entorn el seu fill/a. M'heu de creure quan us dic que ha passat sense
voler... però ara els entenc.<br />
Quan tens fills, tot el teu món canvia, ( i és una expressió completament literal), per això sí que
s'haurien de fer despedides!!!!<br />
Anys enrere anar a la platja era senzill: bikini, crema solar, tovallola, ulleres de sol i potser un
barret mono si t'hi pensaves passar molta estona. Fins i tot us diré que en ocasions hi anava
sense bossa!!!! Això a dia d'avui és totalment impensable, et veus amb la responsabilitat de portar
parasol, una bossa que pesa lo seu, plena de material previsor, joguines, pala, galleda... i si el teu fill/
a no suporta la sorra, la cosa es complica i suma-hi una piscineta imflable.<br />
El mateix per anar de restaurant. Abans reservaves, o no, i en funció de l'hora que tenies gana,
anaves a menjar. Ara, per intentar conciliar horaris, organitzes un pla estratègic digne d'institució
secreta i tot i així no ho encertes, sorgint algun imprevist.<br />
Totes aquestes anècdotes et fan pensar que algo no fas bé, hi ha quelcom que se t'escapa, pel
que decideixes comentar-ho a amics que es troben en la mateixa situació que tu. És just AQUÍ on
comença la transformació. T'adones que no estàs sol, que n'hi ha molts més com tu i et sembla
que no pot ser, pel que t'invadeix una necessitat imperiosa de compartir més i més experiències
fins que les trobades socials passen a convertir-se en teràpies de grup. És bonic i esperençador
quan coincideixes amb pares que ja fa temps van rebre l'alta i amb un somriure o mirada còmplice
t'asseguren que l'estiu vinent no aniràs tan carregat i que tot això passa ràpid.<br />
Pel que fa al grupet de nois i noies menors de 25 anys, amb cara de ressaca, ubicats uns
centímetres més amunt de les nostres tovalloles que ens mireu pensant <i>"nosaltres tindrem més
temes de conversa"</i>, <i>CUIDAOOOOO</i> jo també pensava així i en canvi avui, amb molt orgull i sense cap
mena de complexe us saludo dient "Hola, sóc mare i parlo molt de la meva filla".<br />
<br />
Fins a la propera cuideu-vos!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIaATfAdBe0aNZP98zjA0KlnoGXP_dDaXpy5-ZSLhimfecJ58dOKwZSR7lkOFqY0J5aLJiPYMXvftgX0TkO3fYBOu4KszQ6BPSzofpQWcq6a5pmygZSV_cEZ5bmE5o8LJguaTOxTXAXOI/s1600/terapia+grupo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIaATfAdBe0aNZP98zjA0KlnoGXP_dDaXpy5-ZSLhimfecJ58dOKwZSR7lkOFqY0J5aLJiPYMXvftgX0TkO3fYBOu4KszQ6BPSzofpQWcq6a5pmygZSV_cEZ5bmE5o8LJguaTOxTXAXOI/s320/terapia+grupo.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-6906269208641348952016-05-10T20:35:00.001+02:002016-05-10T20:35:19.785+02:00Tu, jo i en Jimmy!Avui tinc un molt bon motiu per somriure...és el teu aniversari! Els dos sabem que no és un anviersari qualsevol...entre d'altres coses perquè avui estrenes desena...Benvingut als 30!<br />
<br />
Els records d'aquell 10 de maig del '86 són escassos i borrosos...però el que no oblidaré és com arribava a la clínica amb tota l'emoció d'una nena de dos i mig, nerviosa per conèixer aquell a qui li havien dit seria el seu germanet i podria jugar amb ell...però no tot va ser així de senzill en el primer contacte, oi germanet? En comptes de trobar-me un nen de la meva alçada i aproximadament de la meva edat, vaig trobar-me un bebè amb molt cabell que només dormia, plorava i estava sobre la meva mare!!!! L'impacte fou tal, que per recuperar-me de l'ensurt vaig haver de menjar-me jo el berenar de la mama...<br />
Mica en mica vas anar creixent i si ara miro enrere m'adono de tot el que he après gràcies a tu: ja tinc clar que el cotó fluix només pot ser blanc; que si hagués anat per perruquera, m'hagués equivocat de professió; que millor que jugui a bàsquet en comptes d'esquiar, que puc arribar a desquiciar si en una discussió em poso a "parlar" en anglès; que tot el tema artístic és millor que te'l delegui a tu, que si hem d'anar a buscar l'autobús millor que comencis a passar tu primer...<br />
<br />
Avui no només celebro els teus 30 anys, avui celebro que formem un bon equip, que ets un germà deu, un amic fidel i un bon confident.<br />
<br />
No tinc cap dubte que aquesta dècada que inicies estarà plena d'èxits personals, professionals i familiars. Tinc el pressentiment que se't cumpliran molts dels objectius que t'has marcat darrerement i em fa il·lusió saber que estaré al teu costat per celebrar-los amb tu.<br />
<br />
PER MOLTS ANYS JORDI,<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfOiBPttlb-pE3R_ofVQNSCB9vmrP_QlDGKUWcyTIUV55pqDERbcq9a3iTxNxWtAeKbVVBXZOarcaGthA6Pj-2bu_oItd-UnNjAnpJnA1RcnWemPy_XEhTpYQgM_YcrRoBlwnQ5zsItpI/s1600/IMG-20160510-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfOiBPttlb-pE3R_ofVQNSCB9vmrP_QlDGKUWcyTIUV55pqDERbcq9a3iTxNxWtAeKbVVBXZOarcaGthA6Pj-2bu_oItd-UnNjAnpJnA1RcnWemPy_XEhTpYQgM_YcrRoBlwnQ5zsItpI/s320/IMG-20160510-WA0003.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
PD: En Jimmy tb et felicita! ;)<br />
<br />Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-49142869171030411862016-05-07T17:30:00.000+02:002016-05-07T17:30:38.883+02:00Va per tu, GIBRAT!Després d'una intensa i llarga setmana...finalment ahir quan el sol es va pondre, la lluna et va venir a buscar i la teva llum ara brilla al costat de les estrelles. Porto dies pensant què dir-te, com despedir-me i finalment he decidit expressar simplement el que sento.<br />
Com tu mateix vas dir en la nostra última conversa, no en coneixerem cap altre com tu i no hi podria estar més d'acord. Només tu podies tirar pa de punta a punta de la taula enmig d'un restaurant, tirar-te sobre el capó del cotxe d'en Marc com a mode de salutació quan no feia ni dos mesos que sortíem, inventar-te noms per referir-te a gent propera, deixar comentaris originals al facebook, fer-te entendre arreu del món amb la barretina catalana sense necessitat de parlar altres idiomes, despertar-nos d'una migdiada picant paelles, fer flipar a la Clàudia amb un rellotge de pulsera i un de paret, i així podria continuar amb moltes més anècdotes.<br />
Em reconforta saber que has tingut una vida plena, que has viscut bé fins l'últim moment, sense perdre el bon humor i malgrat no et pugui tornar a veure, a abraçar, a fer algun petó o a riure amb tu, tinc el cor i el cap ple de bons records que permeten que em senti connectada a tu siguis on siguis. És amb això amb el que em quedo.<br />
Un plaer ser la teva néta. Descansa en pau. T'ESTIMO GIBRAT.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1we5i4PMnQ5wkGNVS2PPmHojCWj_7ZOUMTV781J7hIUPBENqWO6u8DeRFiJHN8_8hdEm2yjXVL_yTsT4fcTR8bqOtwgfUHDathJaBGtkCR8b07-5tl1vh5mgwVZniUxJXrOhsvDtZOHw/s1600/JPG_retrat_12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1we5i4PMnQ5wkGNVS2PPmHojCWj_7ZOUMTV781J7hIUPBENqWO6u8DeRFiJHN8_8hdEm2yjXVL_yTsT4fcTR8bqOtwgfUHDathJaBGtkCR8b07-5tl1vh5mgwVZniUxJXrOhsvDtZOHw/s320/JPG_retrat_12.jpg" width="247" /></a></div>
<br />Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-48697461817806735572015-12-31T20:02:00.001+01:002015-12-31T20:02:46.507+01:00No només existeixis, VIU!A poques hores per finalitzar el 2015 m'adono que, a diferència d'anys anteriors, aquest em reca que s'acabi...potser és senyal que ha estat un bon any i que en tindré un bon record. Per tant, tal com ha observat el meu home, no perquè acabi l'any significa que tot lo bo que hem viscut marxi amb ell, sinó que a partir de demà continuarem ampliant els bons moments viscuts fins ara i aprendrem de tot el que ens depari.<br />
Així que ja només em queda que desitjar-vos a tots i totes un feliç 2016, ple d'alegries, salut, feina, amor i il·lusions, sobretot no deixeu de perseguir els vostres desitjos i com diuen els de <i><a href="https://www.facebook.com/Noche-de-So%C3%B1adores-1461909444050389/photos_stream">Noche de Soñadores: </a></i><br />
No només miris, observa<br />
No només traguis, saboreja<br />
No només dormis, somnia<br />
No només pensis, sent<br />
No només existeixis, VIU!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie_xrVuTZ1xYhPoTzKRVSf_LBJj8Cvqq-P8okzjcP-6j_isAAIVmGdzXgF5bv3HmwuKBQHEQKgu7j6c7cHI9-lB2wEuQKHyV18N_Bu1vzw6tfk5NTgVUjMie9iHFMMtHCY9nIYPHc689c/s1600/b2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie_xrVuTZ1xYhPoTzKRVSf_LBJj8Cvqq-P8okzjcP-6j_isAAIVmGdzXgF5bv3HmwuKBQHEQKgu7j6c7cHI9-lB2wEuQKHyV18N_Bu1vzw6tfk5NTgVUjMie9iHFMMtHCY9nIYPHc689c/s320/b2015.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Fins a la propera, cuideu-vos!<br />
<br />Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-25925923214326029522015-11-20T18:51:00.001+01:002015-11-20T18:51:09.930+01:00Per molts anys princesa!Avui la Clàudia fa un any!!!<br />
<br />
Ha estat un any molt intens emocionalment, ple d'alegries, pors, inseguretats, amor, dubtes, estrès, cansament, nous descobriments, aprenentatges diaris, una adaptació constant. Sembla estrany com una personeta tan petita et pot fer sentir d'aquesta manera i ensenyar-te tantes coses.<br />
<br />
Evidentment no tot han estat flors i violes, per a nosaltres els primers mesos van ser "durillos", mica en mica, hem anat agafant el ritme i ara crec que puc dir en nom dels dos que realment disfrutem de la paternitat i maternitat.<br />
<br />
Aprofito per agraïr sobretot a les iaies, l'ajuda rebuda, realment amb elles ha estat tot molt més fàcil.<br />
<br />
Vull aprofitar també per felicitar a tots aquells papes i mames que han vingut a consulta i han aconseguit dur a terme el que els deia jo a nivell teòric, perquè realment a la vida pràctica no sempre és fàcil aplicar les teories...<br />
<br />
Finalment m'adreço a tu, princesa, gràcies per aquests 365 dies, PER MOLTS ANYS CLAUDIETA!!!<br />
<br />
i a vosaltres....fins la propera, cuideu-vos!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoeaRcREn1M9ufFDq-zJWKrjUTNxwjgcSgOp5Jnlqui856gWZbHdxp9wG40WR5kdi6yCWFx_UrwMUB9yuT0HCipC9VctcqeM1p1A4-TYYqkyZkGIu95FIjlksHGOBvzh7sXpf9887maPQ/s1600/IMG_20151120_183914.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoeaRcREn1M9ufFDq-zJWKrjUTNxwjgcSgOp5Jnlqui856gWZbHdxp9wG40WR5kdi6yCWFx_UrwMUB9yuT0HCipC9VctcqeM1p1A4-TYYqkyZkGIu95FIjlksHGOBvzh7sXpf9887maPQ/s320/IMG_20151120_183914.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-76466886870945145972015-11-18T15:55:00.000+01:002015-11-20T21:48:28.042+01:00Box nº3Fa unes setmanes em vaig quedar clavada d'esquena. És el meu punt feble, ara feia temps que no em passava però aquell diumenge, de la manera més tonta, la musculatura va dir <i>prou. </i>Tant va ser així, que a la mateixa tarda me n'anava a urgències perquè em donguessin algun calmant pel dolor. Per sí sol l'ambient d'urgències no és massa càlid que diguem, però la decoració freda i austera tampoc ajuda a sentir-te més acollida...vaig pensar que tenia sort perquè a la sala d'espera només hi havia una noia i de seguida em van cridar. Un cop dins, em van posar al box nº 3, es sentia el plor desconsolat d'un nen de 2-3 anys a qui no li feia gens ni mica de gràcia que li miressin el coll i el palpessin per escoltar-lo. També es sentia la respiració lenta i mig ofegada d'un senyor gran. Vaig intentar endinsar-me en pensaments agradables, per desconnectar d'aquell plor i aquella respiració. Al ser <i>adulta</i> no podia passar amb cap acompanyant, així que després d'una espera que per mi va ser eterna, per fi va entrar la doctora. La seva cara era de pocs amics, què et passa, em va etzivar de manera totalment seca.<br />
-Aquest matí m'he quedat clavada de l'esquena, vaig dir dèbilment<br />
-És una contractura doncs.<br />
-Sí...però em fa molt mal, m'he près ibuprofeno i m'he posat escalfor però pràcticament no em puc posar dreta...<br />
-És el que tenen les contractures, un ibuprofeno no et farà res.<br />
Aleshores ja la vaig contestar amb la mateixa hostilitat - Ja ho sé, per això he vingut.<br />
Em va examinar l'esquena i va fer-me les quatre preguntes de rigor, això sí, deixant-me clar que no m'expressava amb vocabulari prou tècnic. Va creure oportú fer-me una radiografia i quasi tres quarts d'hora més tard i amb una punxada al cul, em va venir amb la recepta mèdica. Realment deuria estar molt enfeinada perquè en comptes de respondre'm a un dubte sobre la medicació em va dir que m'ho llegís que estava tot per escrit. Al sortir i veure en Marc que em somreia em vaig posar a plorar com el nen del box del costat.<br />
<br />
És veritat que estava més tova que de costum i si ho voleu també més susceptible, però no és la primera vegada que em sento mal atesa en l'àmbit mèdic. Cert, per sort no hi he hagut d'anar per res greu, però per això no em mereixo un tracte agradable? No sé si se'n fan o no però realment crec que als professionals que treballen amb persones, haurien de rebre periòdicament cursets sobre empatia, habilitats socials i comunicatives. Els pacients els ho agraïríem.<br />
<br />
Fins la propera, cuideu-vos<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-23789471176102009522015-06-04T10:55:00.002+02:002015-06-04T10:59:59.395+02:00Pensar abans d'opinarA vegades sento vergonya de la societat amb la que m'ha tocat viure...Un nen de 6 anys és hospitalitzat per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dift%C3%A8ria">diftèria</a>, resulta que no n'estava vacunat...amb aquest "titular" n'hi ha prou per omplir les xarxes socials de comentaris de gent que, sense saber, es creuen amb el dret d'opinar al respecte i sobretot d'opinar sobre els pares de la criatura. També hi ha polítics que critiquen durament el fet de no haver vacunat i parlen sobre la falta de consciència i responsabilitat. Sorprenentment hi ha qui apofita la notícia per comentar que a Catalunya fins i tot amb això som rebels.<br />
A aquests últims no perdré el temps exposant què n'opino jo d'ells...Però a la resta...us heu parat a pensar que els vostres comentaris plens de saviesa i responsabilitat els llegeixen amics i familiars que prou malament ho estan passant? Que potser sabeu els motius per als que els pares van decidir no vacunar al seu fill? Qui sou vosaltres per opinar sobre les decisions que prèn una família? Crec que és tenir molt poc tacte, culpar d'aquesta manera tan agressiva sense parar-se a pensar amb el dolor pel que passa aquesta família. És molt fàcil apuntar amb el dit i culpar directament als progenitors, però si el fet de no vacunar és un acte tan negligent, per què es deixa escollir? Per què aquells que poden fer i desfer lleis no fan que sigui obligatori? Per què culpem a uns i no a altres?<br />
A tots vosaltres, savis i responsables, espero de tot cor que mai se us qüestioni d'una forma tan dura una "decisió" que prengueu en relació als vostres fills. Potser sí que es van equivocar, però per això són uns mals pares? potser ells, al dia a dia, eduquen molt millor als seus fills que molts de nosaltres.<br />
Que cadascú s'ocupi de casa seva, que de ben segur prou feina tenim, i sobretot eduquem als petits que pugen a no fer com nosaltres i pensar bé les coses abans d'opinar públicament.<br />
<br />
Fins a la propera cuideu-vos!Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-13527389306708311442015-04-20T00:42:00.002+02:002015-04-20T00:45:26.919+02:00Sara, versió actualitzadaFa temps que penso que des del passat 20 de novembre no sóc la mateixa, sóc millor.<br />
<div>
Us pot sobtar que comenci amb aquest to "sobrat" i aquesta rotunditat, però ara us ho argumento: </div>
<div>
Igual que en Peter Parker es desperta diferent després d'haver-lo picat una aranya i s'adona que les seves capacitats s'han vist incrementades i millorades, a mi em va passar quelcom similar la nit del 20 de novembre, només que en comptes de picar-me una aranya, vaig donar a llum a la Clàudia i des d'aleshores, tal com passa amb els dispositus mòbils, que cada versió actualitzada és més bona que l'anterior, us puc assegurar que no sóc la mateixa, definitivament sóc millor. </div>
<div>
Pel que es veu, no sóc ni de bon tros a la primera que li passa, m'he informat i resulta que és el que comporta convertir-se en mare, adoptes tota una sèrie de "poders"... a continuació us comento els que em semblen més rellevants:<br />
<br /></div>
<div>
<b>A nivell físic</b>, t'augmenta la força, la resistència, la temperatura corporal, la velocitat de reacció. Et tornes més ràpida i eficaç en els moviments. La cosa comença just després de parir, quan dorms al voltant de 5 hores en els dos dies i mig que estàs a la clínica. Realment et sorprèn el que el teu cos és capaç d'aguantar sense dormir més de 3 hores seguides durant dies i setmanes i quan aconsegueixes dormir-ne 4 al·lucines de lo recuperada que et sents! </div>
<div>
Sense anar al gimnàs, notes que els teus braços i el cos senser es van tonificant. Si a les sessions de GAC et queixaves per haver d'estar 35 minuts amb peses d1'5 kg, ara et passes la major part del dia amb 3'5kg als braços i no deixaries per res del món aquest pes que augmenta setmana rere setmana! </div>
<div>
També ets més resistent als constipats, vas tot el dia amb poca roba, encara que sigui ple hivern, et despulles sovint de mig cos en amunt i ni un estornut! </div>
<div>
En ocasions et pot semblar que tens més de dues mans...però no, és un efecte òptic provocat per la rapidesa dels teus moviments, sobretot quan la teva criatura dorm: fas el teu llit, poses una rentadora, plegues roba, prepares algo per dinar, treus els ninos del sofà, però no per estirar-t'hi perquè ja han passat 3 hores i la criatura necessita tornar a menjar!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Capacitats cognitives:</b> Veus augmentada la teva capacitat d'atenció, tant la selectiva com la sostinguda, ja que pots estar-te hores mirant el teu nadó i et dóna la sensació que només han passat 5 minuts i res ni ningú t'ha distret d'aquesta activitat.</div>
<div>
Aprens a un ritme vertiginós, sense sentir ni una paraula comences a saber quan el teu bebè necessita dormir o menjar i un cop a casa et converteixes en empresària d'una fàbrica de llet, ja ho diuen que en els negocis tots els principis són durs, però mica en mica vas agafant el ritme i sense saber encara exactament com, sempre acabes aconseguint que el client quedi content! </div>
<div>
També millora la capacitat d'organització i planificació, sobretot quan tornes a la feina.<br />
<br />
<b>Emocions i valors:</b> Tot procés de transformació passa per uns dies de cert descontrol. En aquest cas, les hormones et van com boges i passes del plor a la màxima felicitat en un obrir i tancar d'ulls. Se't desperta aquest "instint maternal" del que tan has sentit parlar, descobreixes que tens més empatia de la que et pensaves, pateixes com mai pel benestar d'una persona, el teu "egoisme" baixa en picat, ara simplent desprens amor. La teva escala de valors pot veure's modificada ja que en ocasions relativitzes la importància de certes situacions o materials superficials.<br />
<br />
Si tot això passa amb una criatura, imagineu-vos amb dues o més. No sé si ho descobriré de primera mà, de moment disfrutaré d'aquesta versió meva tan recent ;)<br />
<br />
Fins la propera, cuideu-vos!<br />
<br />
<br /></div>
Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-39353279114008316142015-01-05T20:14:00.001+01:002015-01-05T20:14:49.462+01:00Nit de ReisSempre he pensat que si hi ha una nit màgica al llarg de l'any és aquesta d'avui, la nit de Reis. Veure la cara que se'ls queda als més petits i no tan petits quan desfilen els patges, l'energia amb què canten quan passen les carrosses reials, la il·lusió de creure en aquesta màgia no té preu. <br />
Avui més que mai he pensat en lo feliç que em van fer els meus pares any rere any, de com se les van empascar per fer-nos creure que érem de les primeres cases on passaven els Reis i per això al tornar de la cavalcada ja hi havia el menjador amb els regals...espero saber transmetre aquesta màgia a la nostra petita i aconseguir que malgrat passin els anys i es faci gran, visqui amb la il·lusió d'un infant aquesta nit d'hivern.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGIk65Mh_PXAhU158_clnr8zcS10c9o2Zm0z2jqsxxz50dA4tzW2VeRjJ5DzRMkdDLg27MSmrmcaCUHt2yG00zsMrWamiVHzcQ3revXFAKnYc2sDxVL_a01hK9Ll9V_QBGIRrVmkodGWY/s1600/10259740_1009512889064644_1890303094367642448_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGIk65Mh_PXAhU158_clnr8zcS10c9o2Zm0z2jqsxxz50dA4tzW2VeRjJ5DzRMkdDLg27MSmrmcaCUHt2yG00zsMrWamiVHzcQ3revXFAKnYc2sDxVL_a01hK9Ll9V_QBGIRrVmkodGWY/s1600/10259740_1009512889064644_1890303094367642448_n.jpg" height="320" width="213" /></a></div>
<br />
Us desitjo a tots i totes uns Bons Reis, fins a la propera cuideu-vos!Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-87384578460473599612014-11-04T15:17:00.002+01:002014-11-04T15:17:59.893+01:00Entrevistada!Molt bones,<br />
<br />
Avui em fa il·lusió compartir amb vosaltres l'entrevista que <a href="http://espaibreu.com/">Breu, Espai de Psicoteràpia</a> em va fer recentment.<br />
<br />
Amb ella podreu conèixer una mica més sobre la meva feina i la meva persona.<br />
<br />
Gràcies Laura Cano per pensar en mi.<br />
<br />
Aquí teniu el link de l'entrevista:<a href="http://espaibreu.com/entrevista-sara-planas/"> http://espaibreu.com/entrevista-sara-planas/</a><br />
<br />
Fins la propera, cuideu-vos!Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8711580922123697033.post-46264258305217634732014-10-03T10:52:00.001+02:002014-10-03T16:43:11.194+02:0010 coses que no hauries de dir a una embarassada...D'aquí unes 8 setmanetes aproximadament tindrem a casa a la Clàudia, la nostra primera filla.<br />
<br />
Al llarg d'aquests 7 mesos d'embaràs he pogut anar observant, compartint amb altres futures mames i vivint en pròpia pell, com actua la gent davant una embarassada i finalment m'he decidit a escriure'n al respecte.<br />
<br />
El que més m'ha sorprès és la tendresa i la cura amb la que et parla i es comporta la majoria de la gent. Marcant panxolina obtens molta més atenció, amabilitat, paciència i fins i tot permís tant de coneguts com desconeguts, que en altres situacions serien impensables.<br />
<br />
Però també es viuen altres situacions, on potser influenciades per les hormones, certs comentaris poden sentar com una patada...n'he seleccionat 10 que us recomano evitar fer:<br />
<br />
<b>1. No ens tracteu com a malaltes</b>. Prescindiu dels <i>"no fagis", "no hauries de....amb el teu estat".</i>.. sabem que ens ho dieu des del carinyo, però penseu que som les primeres que volem el millor per la criatura que portem, no patiu que sabem de seguida fins on podem arribar i quan hem de parar.<br />
<br />
<b>2. No explicar la pròpia experiència.</b> Som conscients que el record del propi embaràs o el part és una experiència que marca, pel que la recordeu amb molta intensitat, però no cal que ens l'expliqueu amb massa detall...i menys si ens queda poc pel part i la vostra experiència no va ser massa agradable.<br />
<br />
<b>3. Eviteu el verb "engreixar". </b>És evident que si acabem portant al món una criatura d'uns 3kg o més, el nostre pes es vegi augmentat, però no cal que insistiu en aquest punt...<br />
<br />
<b>4. No comparar la nostra panxa amb els mesos de gestació. </b>Cada dona té una anatomia diferent i cada panxa és un món, si heu de fer comentaris sobre el volum de la nostra panxa, feu-los en positiu i amb carinyo <i>"quina panxa més maca!" </i>o <i>"ui!!! ho portes molt bé!", </i>res de <i>" 4 mesos i ja aquesta panxa???!!!" </i> ni <i>" buffff estàs a punt de rebentar",</i> capteu la diferència, oi?<br />
<i><br /></i>
<b>5. No fer preguntes sobre futur llunyà. </b>Encara queden setmanes perquè el nostre nen o nena neixi, ja anem prou atavalades pensant amb el part, la canastilla, la futura habitació, el cotxet....així que encara no ens hem plantejat on anirem amb ell/a aquest estiu de vacances ni a quina llar d'infants els portarem.<br />
<br />
<b>6. No posar el crit al cel perquè </b><i style="font-weight: bold;">"encara no...."</i> Com acabo de comentar al punt anterior, anem atavalades i la nostra memòria i organització no està en el millor moment, cada una té les seves prioritats, pel que no augmenteu la nostra "angoixa" recordant el que encara no tenim o ens falta fer/decidir/comprar.<br />
<br />
<b>7. Eviteu jutjar el que mengem i bebem. </b>No és la millor època per fer règims ni dietes...pel que si ens ve de gust menjar un gelat o picar patates fregides abans de dinar permeteu-nos-ho! El cos és savi i sovint mengem el que necessitem. Referent a les begudes, som les primeres que som conscients que haurem d'estar uns mesos sense alcohol, però si un dia sortim a sopar perquè estem de celebració, no ens mireu amb cara rara perquè demanem una copa de vi, no passa res!<br />
<br />
<b>8. No poseu en dubte que existeix una connexió especial entre nosaltres i el bebè. </b>Si afirmem que entenem el significat de les patadetes que rebem o diem que hi tenim converses i ens entenem no ens ho negueu, ni arrebateu amb explicacions científiques, no ens traigueu aquesta il·lusió.<br />
<br />
<b>9. No critiqueu el nom que hem triat posar-li. </b>Escollir el nom del propi fill o filla és un tema de parella i molt personal, pel que quan ens pregunteu sobre el nom, eviteu fer bromes tontes o cares estranyes o comentaris impertinents al respecte. Si no us agrada o no us convenç és totalment respectable, però no cal que ens ho feu saber...responeu amb un somriure i limiteu-vos a dir <i>"ah...molt bé". </i><br />
<i><br /></i>
<b>10. </b>En aquest últim punt us escric un comentari anècdotic que em van fer aquest estiu:<br />
<i>-" portes una nena oi?"</i><br />
<i>- "si..."</i><br />
<i>- "sí, ja ho diuen que quan porteu nenes esteu més lletgetes."</i><br />
Jutgeu vosaltres mateixos...<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOnxHqZu228GnK043nZKCW-4dR9hX-qfCvrDy45_aESG4wjxu25yJcrODdDmPSWicRYjwdIzk1cAd3QwBQTsLvPjSwxkIzLmfhVEZg0CaQBjDR9vIGHtT19l3dIYaLMIa6molRNVAtNFk/s1600/10432313_330047453810932_914957141_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOnxHqZu228GnK043nZKCW-4dR9hX-qfCvrDy45_aESG4wjxu25yJcrODdDmPSWicRYjwdIzk1cAd3QwBQTsLvPjSwxkIzLmfhVEZg0CaQBjDR9vIGHtT19l3dIYaLMIa6molRNVAtNFk/s1600/10432313_330047453810932_914957141_n.jpg" height="320" width="265" /></a>No us preocupeu si us he sentit aludits en algun dels punts, crec que parlo en nom de totes les futures mames al assegurar-vos que quan tinguem els nostres nens o nenes en braços recordarem aquests comentaris amb un somriure, de fet mentre ho escrivia se'm dibuixava una rialla a la cara...així que per part meva esteu perdonats! ;)<br />
<br />
Fins a la propera, cuideu-vos!<br />
<br />
<br />Sareta's Thoughtshttp://www.blogger.com/profile/02387910504987737322noreply@blogger.com2