dissabte, 9 de maig de 2020

Agraïda

Fa uns dies llegia el post de l'amiga @betmasallera on parlava de l'agraïment i preguntava a què donàvem gràcies a la vida avui, perquè si ens parem a pensar, sempre hi ha situacions, experiències i persones a qui donar les gràcies diàriament. Doncs des que vaig llegir aquella pregunta, que cada dia tinc més clar que malgrat la greu crisis sanitària i econòmica que ha causat el maleït covid-19, li he d'agraïr l'oportunitat del confinament. M'explico: gràcies a Ell he pogut tenir més contacte que mai amb diverses amistats, no he hagut d'estar tan pendent del rellotge, (de fet crec q vaig sense rellotge des d fa setmanes), he rebut bonics detalls inesperats, he recuperat antics contactes, he pogut dedicar-me una mica més a l'àmbit culinari, fins i tot he elaborat el meu primer caldo! I sobretot sobretot, m'he pogut dedicar 100% a les meves peques, que no ens enganyem, hi ha hagut moments de voler-me "passar pel forro" el confinament i marxar fora de casa... però les he pogut viure com mai, sense perdre'm detall, fins a tal punt de replentajar-me algun tipus de canvi que em permeti no perdre'm massa moments ni primeres vegades. Així que a nivell personal estic agraïda a aquesta nova oportunitat que es va presentar ja fa ben bé 7 setmanes.

Fins a la propera cuideu-vos!

dimarts, 7 de gener de 2020

Nena Pla

5 de gener de 2020. Serà avui, ho sé, fa dies que ho pressento...i aleshores et sento remugar que et fa ràbia.
Somric amb tristesa, ràbia per què iaia? La mama m'ha dit que el número 5 t'agrada i tu que sempre has estat una mica reina, quina millor manera que marxar de la mà dels Reis d'Orient...m'arrufes el nas però sé que la idea t'ha agradat.

Les hores passen lentes, no hi ha notícies.

Sortim al carrer, ses majestats són a punt de desfilar, ja venen, cantem i de cop miro el teu balcó i ho veig tot tancat, segur que l'avi t'espera i aleshores enmig dels fanalets i de les mirades innocents de les meves petites, sense deixar d'aplaudir se'm neguen els ulls de llàgrimes i com diu la cançó "tots els records em porten a tu", coqueta i presumida fins l'últim dia, la que encistellava triples quan encara no comptaven 3 punts, qui no em veia mai prou morena durant els estius i que intentava fer passar el meu primer mal d'amors amb una aspirina i un vas de llet calenta a ple mes d'agost. Sempre impacient per saber què m'agradaria pel meu aniversari, sempre intentant que no em faltés de res.

Avui estic trista sí, i ploro la teva pèrdua, però dono gràcies pels anys que t'he viscut, perquè has tingut una vida plena i has pogut gaudir de veure créixer filles i fill, gendres i jove, néts i fins a dues besnétes.

- Ja passa Baltasar! Els tambors em tornen al present. Ja has marxat, respiro. Serà un privilegi poder mirar al cel cada 5 de gener i veure la teva llum a l'estrella d'orient. Descansa en pau "nena Pla", t'estimo iaia.





diumenge, 4 de setembre de 2016

Sóc una d'ells...

Me n'he adonat aquestes vacances, bé, més aviat se m'ha confirmat el que ja fa mesos que em temia: Sóc una d'ells... M'he convertit en un d'aquests pares i mares que pràcticament el 95% de la seva conversa gira entorn el seu fill/a. M'heu de creure quan us dic que ha passat sense voler... però ara els entenc.
Quan tens fills, tot el teu món canvia, ( i és una expressió completament literal), per això sí que s'haurien de fer despedides!!!!
Anys enrere anar a la platja era senzill: bikini, crema solar, tovallola, ulleres de sol i potser un barret mono si t'hi pensaves passar molta estona. Fins i tot us diré que en ocasions hi anava sense bossa!!!! Això a dia d'avui és totalment impensable, et veus amb la responsabilitat de portar parasol, una bossa que pesa lo seu, plena de material previsor, joguines, pala, galleda... i si el teu fill/ a no suporta la sorra, la cosa es complica i suma-hi una piscineta imflable.
El mateix per anar de restaurant. Abans reservaves, o no, i en funció de l'hora que tenies gana, anaves a menjar. Ara, per intentar conciliar horaris, organitzes un pla estratègic digne d'institució secreta i tot i així no ho encertes,  sorgint algun imprevist.
Totes aquestes anècdotes et fan pensar que algo no fas bé, hi ha quelcom que se t'escapa, pel que decideixes comentar-ho a amics que es troben en la mateixa situació que tu. És just AQUÍ on comença la transformació. T'adones que no estàs sol, que n'hi ha molts més com tu i et sembla que no pot ser, pel que t'invadeix una necessitat imperiosa de compartir més i més experiències fins que les trobades socials passen a convertir-se en teràpies de grup. És bonic i esperençador quan coincideixes amb pares que ja fa temps van rebre l'alta i amb un somriure o mirada còmplice t'asseguren que l'estiu vinent no aniràs tan carregat i que tot això passa ràpid.
Pel que fa al grupet de nois i noies menors de 25 anys, amb cara de ressaca, ubicats uns centímetres més amunt de les nostres tovalloles que ens mireu pensant "nosaltres tindrem més temes de conversa", CUIDAOOOOO  jo també pensava així i en canvi avui, amb molt orgull i sense cap mena de complexe us saludo dient "Hola, sóc mare i parlo molt de la meva filla".

Fins a la propera cuideu-vos!


dimarts, 10 de maig de 2016

Tu, jo i en Jimmy!

Avui tinc un molt bon motiu per somriure...és el teu aniversari! Els dos sabem que no és un anviersari qualsevol...entre d'altres coses perquè avui estrenes desena...Benvingut als 30!

Els records d'aquell 10 de maig del '86 són escassos i borrosos...però el que no oblidaré és com arribava a la clínica amb tota l'emoció d'una nena de dos i mig, nerviosa per conèixer aquell a qui li havien dit seria el seu germanet i podria jugar amb ell...però no tot va ser així de senzill en el primer contacte, oi germanet? En comptes de trobar-me un nen de la meva alçada i aproximadament de la meva edat, vaig trobar-me un bebè amb molt cabell que només dormia, plorava i estava sobre la meva mare!!!! L'impacte fou tal, que per recuperar-me de l'ensurt vaig haver de menjar-me jo el berenar de la mama...
Mica en mica vas anar creixent i si ara miro enrere m'adono de tot el que he après gràcies a tu: ja tinc clar que el cotó fluix només pot ser blanc; que si hagués anat per perruquera, m'hagués equivocat de professió; que millor que jugui a bàsquet en comptes d'esquiar, que puc arribar a desquiciar si en una discussió em poso a "parlar" en anglès; que tot el tema artístic és millor que te'l delegui a tu, que si hem d'anar a buscar l'autobús millor que comencis a passar tu primer...

Avui no només celebro els teus 30 anys, avui celebro que formem un bon equip, que ets un germà deu, un amic fidel i un bon confident.

No tinc cap dubte que aquesta dècada que inicies estarà plena d'èxits personals, professionals i familiars. Tinc el pressentiment que se't cumpliran molts dels objectius que t'has marcat darrerement i em fa il·lusió saber que estaré al teu costat per celebrar-los amb tu.

PER MOLTS ANYS JORDI,


PD: En Jimmy tb et felicita! ;)

dissabte, 7 de maig de 2016

Va per tu, GIBRAT!

Després d'una intensa i llarga setmana...finalment ahir quan el sol es va pondre, la lluna et va venir a buscar i la teva llum ara brilla al costat de les estrelles. Porto dies pensant què dir-te, com despedir-me i finalment he decidit expressar simplement el que sento.
Com tu mateix vas dir en la nostra última conversa, no en coneixerem cap altre com tu i no hi podria estar més d'acord. Només tu podies tirar pa de punta a punta de la taula enmig d'un restaurant, tirar-te sobre el capó del cotxe d'en Marc com a mode de salutació quan no feia ni dos mesos que sortíem, inventar-te noms per referir-te a gent propera, deixar comentaris originals al facebook, fer-te entendre arreu del món amb la barretina catalana sense necessitat de parlar altres idiomes, despertar-nos d'una migdiada picant paelles, fer flipar a la Clàudia amb un rellotge de pulsera i un de paret, i així podria continuar amb moltes més anècdotes.
Em reconforta saber que has tingut una vida plena, que has viscut bé fins l'últim moment, sense perdre el bon humor i malgrat no et pugui tornar a veure, a abraçar, a fer algun petó o a riure amb tu, tinc el cor i el cap ple de bons records que permeten que em senti connectada a tu siguis on siguis. És amb això amb el que em quedo.
Un plaer ser la teva néta. Descansa en pau. T'ESTIMO GIBRAT.


dijous, 31 de desembre de 2015

No només existeixis, VIU!

A poques hores per finalitzar el 2015 m'adono que, a diferència d'anys anteriors, aquest em reca que s'acabi...potser és senyal que ha estat un bon any i que en tindré un bon record. Per tant, tal com ha observat el meu home, no perquè acabi l'any significa que tot lo bo que hem viscut marxi amb ell, sinó que a partir de demà continuarem ampliant els bons moments viscuts fins ara i aprendrem de tot el que ens depari.
Així que ja només em queda que desitjar-vos a tots i totes un feliç 2016, ple d'alegries, salut, feina, amor i il·lusions, sobretot no deixeu de perseguir els vostres desitjos i com diuen els de Noche de Soñadores: 
No només miris, observa
No només traguis, saboreja
No només dormis, somnia
No només pensis, sent
No només existeixis, VIU!


Fins a la propera, cuideu-vos!

divendres, 20 de novembre de 2015

Per molts anys princesa!

Avui la Clàudia fa un any!!!

Ha estat un any molt intens emocionalment, ple d'alegries, pors, inseguretats, amor, dubtes, estrès, cansament, nous descobriments, aprenentatges diaris, una adaptació constant. Sembla estrany com una personeta tan petita et pot fer sentir d'aquesta manera i ensenyar-te tantes coses.

Evidentment no tot han estat flors i violes, per a nosaltres els primers mesos van ser "durillos", mica en mica, hem anat agafant el ritme i ara crec que puc dir en nom dels dos que realment disfrutem de la paternitat i maternitat.

Aprofito per agraïr sobretot a les iaies, l'ajuda rebuda, realment amb elles ha estat tot molt més fàcil.

Vull aprofitar també per felicitar a tots aquells papes i mames que han vingut a consulta i han aconseguit dur a terme el que els deia jo a nivell teòric, perquè realment a la vida pràctica no sempre és fàcil aplicar les teories...

Finalment m'adreço a tu, princesa, gràcies per aquests 365 dies, PER MOLTS ANYS CLAUDIETA!!!

i a vosaltres....fins la propera, cuideu-vos!