dissabte, 9 de maig de 2020

Agraïda

Fa uns dies llegia el post de l'amiga @betmasallera on parlava de l'agraïment i preguntava a què donàvem gràcies a la vida avui, perquè si ens parem a pensar, sempre hi ha situacions, experiències i persones a qui donar les gràcies diàriament. Doncs des que vaig llegir aquella pregunta, que cada dia tinc més clar que malgrat la greu crisis sanitària i econòmica que ha causat el maleït covid-19, li he d'agraïr l'oportunitat del confinament. M'explico: gràcies a Ell he pogut tenir més contacte que mai amb diverses amistats, no he hagut d'estar tan pendent del rellotge, (de fet crec q vaig sense rellotge des d fa setmanes), he rebut bonics detalls inesperats, he recuperat antics contactes, he pogut dedicar-me una mica més a l'àmbit culinari, fins i tot he elaborat el meu primer caldo! I sobretot sobretot, m'he pogut dedicar 100% a les meves peques, que no ens enganyem, hi ha hagut moments de voler-me "passar pel forro" el confinament i marxar fora de casa... però les he pogut viure com mai, sense perdre'm detall, fins a tal punt de replentajar-me algun tipus de canvi que em permeti no perdre'm massa moments ni primeres vegades. Així que a nivell personal estic agraïda a aquesta nova oportunitat que es va presentar ja fa ben bé 7 setmanes.

Fins a la propera cuideu-vos!

dimarts, 7 de gener de 2020

Nena Pla

5 de gener de 2020. Serà avui, ho sé, fa dies que ho pressento...i aleshores et sento remugar que et fa ràbia.
Somric amb tristesa, ràbia per què iaia? La mama m'ha dit que el número 5 t'agrada i tu que sempre has estat una mica reina, quina millor manera que marxar de la mà dels Reis d'Orient...m'arrufes el nas però sé que la idea t'ha agradat.

Les hores passen lentes, no hi ha notícies.

Sortim al carrer, ses majestats són a punt de desfilar, ja venen, cantem i de cop miro el teu balcó i ho veig tot tancat, segur que l'avi t'espera i aleshores enmig dels fanalets i de les mirades innocents de les meves petites, sense deixar d'aplaudir se'm neguen els ulls de llàgrimes i com diu la cançó "tots els records em porten a tu", coqueta i presumida fins l'últim dia, la que encistellava triples quan encara no comptaven 3 punts, qui no em veia mai prou morena durant els estius i que intentava fer passar el meu primer mal d'amors amb una aspirina i un vas de llet calenta a ple mes d'agost. Sempre impacient per saber què m'agradaria pel meu aniversari, sempre intentant que no em faltés de res.

Avui estic trista sí, i ploro la teva pèrdua, però dono gràcies pels anys que t'he viscut, perquè has tingut una vida plena i has pogut gaudir de veure créixer filles i fill, gendres i jove, néts i fins a dues besnétes.

- Ja passa Baltasar! Els tambors em tornen al present. Ja has marxat, respiro. Serà un privilegi poder mirar al cel cada 5 de gener i veure la teva llum a l'estrella d'orient. Descansa en pau "nena Pla", t'estimo iaia.