dimarts, 26 de març del 2013

Més TDAH del compte?


El TDAH, trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn neurobiològic que s’inicia en la infància i es caracteritza per dificultats en la conducta que pot afectar el rendiment escolar i les relacions interpersonals.

No profunditzaré en els subtipus, causes, conseqüències ni tractaments, simplement vull reflexionar sobre el fet que és un trastorn que afecta a un nombre cada vegada major de nens i adults. Aquest augment és tal que fa pensar sobre la possibilitat de l’existència d’un sobrediagnòstic, entès com a diagnosticar una “malaltia” que mai provocarà símptomes potencialment greus o la mort del pacient.

El TDAH sembla afectar actualment entre un 5% i un 10% de la població, aquesta dada indica que  probablement en totes les aules escolars hi ha, almenys, un nen amb TDAH.

Si bé autors nord-americans observen un repunt de la incidència en l'última dècada (els nous diagnòstics van passar de 2,5% el 2001 a 3,1% 2010),  altres metges i psiquiatres assenyalen que aquest 'augment' més a veure amb un millor coneixement de la patologia que amb un veritable increment de la incidència. " Si ara es diagnostica més és perquè es coneix més”.

Personalment no nego l’existència d’aquest trastorn, he pogut comprovar de primera mà fins a quin punt pot ser beneficiós per un nen que se’l diagnostiqui de TDAH i deixin d’etiquetar-lo de mal estudiant, gandul, despistat, poc motivat, de no saber estar, sentir que per fi el comprenen i l’ajuden en comptes de castigar-lo... però no obstant, em pregunto fins a quin punt sempre es diagnostica correctament. Crec que hauríem de ser prudents i no córrer, tenir en compte altres causes que també poden provocar que el nen es mostri poc atent, mogut, nerviós, ser conscients que els nens d’avui en dia aprenen i es relacionen de manera força diferent a quan nosaltres érem petits, pel que hauríem d’obrir-nos a la possibilitat que aquests infants “vibren” a un nivell diferent.

Finalment no podem oblidar que la gran majoria de nens diagnosticats de TDAH comencen a medicar-se com a part del tractament. Anys enrere es prioritzava un tractament psicoeducatiu que podia anar acompanyat d’un tractament farmacològic en el cas que el trastorn afectés greument al rendiment escolar o a les relacions interpersonals, podent fer “pauses” en dies no escolars (caps de setmana, vacances d’estiu...), actualment  sembla que un cop fet el diagnòstic és vital iniciar el tractament farmacològic, sense contemplar vies alternatives.

Així doncs, que la impulsivitat del TDAH no ens influeixi i explorem i valorem com cal cada cas abans de donar un diagnòstic final.

dimarts, 19 de març del 2013

El meu pare


Avui és el dia del pare i Sant Josep, així que el post d’avui el dedico a un home a qui estimo moltíssim, un home que m’ha transmès valors i coneixements,  que m’aconsella, que sempre creu en mi. Un home amb qui he compartit l’alegria dels bons moments i m’ha abraçat en els difícils, que lluita per seguir endavant i no deixa mai de somriure’m, el següent poema va per tu PAPA!!!!

Enseñarás a volar,
pero no volarán tu vuelo.

Enseñarás a soñar,
pero no soñarán tu sueño.

Enseñarás a vivir,
pero no vivirán tu vida.

Sin embargo...
en cada vuelo,
en cada vida,
en cada sueño,
perdurará siempre la huella
del camino enseñado.


Poema de la Madre Teresa de Calcuta

divendres, 8 de març del 2013

Dia Internacional de la Dona


Avui és un bon dia per felicitar a totes les nenes, noies, dones i senyores d'arreu del món.

A totes vosaltres, FELIÇ DIA DE LA DONA!!!!


dilluns, 4 de març del 2013

PRESENTACIÓ


Explicar qui sóc és el que més difícil se’m fa...perquè la identitat no es pot reduir a 3 ó 4 adjectius generals, oi? El més senzill seria dir-vos que sóc psicòloga, a menys d’un any de començar una nova dècada amb els 30, parella, filla, germana, amiga, cunyada, jove, néta, neboda, cosina... Poc amiga del caos i el desordre, enamorada del mar i la seva immensitat i optimista de mena! Però sóc tantes coses més!!! Mica en mica ho anireu descobrint, de moment una "autoentrevista" ràpida:

- Color: Blau

- Platja o muntanya?: Platja

- Llibres: Qualsevol de la Mary Higgins Clark, El noi del pijama de ratlles, Somriures de Bombay, el Petit Príncep, L’Alquimista...

-Pel·lícules: Aficionada a les de suspens, Babel, Inception, Million dollar baby, En busca de la felicidad...

- Series: Modern Family, Homeland, Anatomía de Grey, Alias...

- Menjars: Gambes, arròs a la cassola, sushi, pa amb tomàquet i pernil, acompanyats d’una bona copa de vi.

- Ciutats: Nova York i París.

- Peces de roba imprescindibles a l’armari: Texans i vestit negre.

 Fins a la propera, cuideu-vos!

Benvinguts i benvingudes!!!



De petita i no tan petita... acostumava a escriure les meves anècdotes, sentiments i reflexions, potser no era massa regular però quan en tenia ganes i temps aprofitava per escriure tot el que m’havia passat en els últims dies, setmanes o mesos i sovint pensava “d’aquí uns anys ho llegiràs i te’n riuràs” i la veritat és que així ha estat. Fa uns mesos, vaig trobar per sorpresa en un calaix de casa els meus pares la meva col·lecció de diaris, me’ls vaig rellegir tots la mar d’emocionada, com aquell que s’ha enganxat a una bona novel·la, quants records! Vaig preguntar-me perquè hauria deixat d’escriure, falta de temps, vida més rutinària, és cosa d’adolescents...el cas és que m’ha ressorgit la necessitat d’escriure i intentant-me adaptar a les noves tecnologies i el moment en què vivim, crec que una bona manera és fer-ho a partir d’un blog personal on pugui compartir allò que em passa, sento, opino...així que som-hi!!!