"Somniadores, seductores, atrevides,
temperementals, intel·ligents, complicades,
apassionades, estupendes i un llarg etc. més per definir-vos a totes.
8 de març DIA DE LA DONA, feliç dia i bon cap de setmana"
Fins a la propera, cuideu-vos!
dissabte, 8 de març del 2014
Va per TOTES!
En motiu del dia Internacional de la Dona Treballadora, comparteixo amb totes vosaltres aquesta publicació d'Estil de Vida, http://www.estildevidaterapies.blogspot.com.es/ un dels blogs que segueixo.
"Somniadores, seductores, atrevides,
temperementals, intel·ligents, complicades,
apassionades, estupendes i un llarg etc. més per definir-vos a totes.
8 de març DIA DE LA DONA, feliç dia i bon cap de setmana"
Fins a la propera, cuideu-vos!
"Somniadores, seductores, atrevides,
temperementals, intel·ligents, complicades,
apassionades, estupendes i un llarg etc. més per definir-vos a totes.
8 de març DIA DE LA DONA, feliç dia i bon cap de setmana"
Fins a la propera, cuideu-vos!
1r aniversari
Avui he recordat que en motiu del dia de la dona treballadora vaig penjar un dels primers posts al blog, al mirar les dates de les publicacions de les entrades, m'he adonat que el passat 4 de març el Sareta's Thoughts va fer un any, així que estem d'aniversari!
Sé que els posts publicats han estat poquets...però tal com em proposava a l'inici d'aquest nou repte, la idea de crear un blog personal era escriure puntualment alguna anècdota, compartir pensaments i opinions d'una forma més adaptada al moment social que vivim i estic molt contenta de les respostes i comentaris obtinguts per part d'amics i familiars que m'han seguit des del primer dia, així com altres lectors més espontanis, a uns i altres GRÀCIES!
Només queda pensar un desig i bufar fort les espelmes perquè es cumpleixi, m'ajudeu?
Fins a la propera, cuideu-vos!
Sé que els posts publicats han estat poquets...però tal com em proposava a l'inici d'aquest nou repte, la idea de crear un blog personal era escriure puntualment alguna anècdota, compartir pensaments i opinions d'una forma més adaptada al moment social que vivim i estic molt contenta de les respostes i comentaris obtinguts per part d'amics i familiars que m'han seguit des del primer dia, així com altres lectors més espontanis, a uns i altres GRÀCIES!
Només queda pensar un desig i bufar fort les espelmes perquè es cumpleixi, m'ajudeu?
Fins a la propera, cuideu-vos!
dissabte, 22 de febrer del 2014
Emocions
"Las emociones son la brújula que guía nuestros pasos."
No m'ha quedat més remei que continuar llegint...
http://www.oyccanarias.com/colaboradores/psicologia/3652-la-emocion-como-motor-de-cambio
Crec que les metàfores d'aquest escrit són
molt adients i molt clares. Algú pot pensar que és un text molt senzillet i que
el que comenta l'autora no és cap novetat. Totalment cert. Però aleshores,
perquè són tants aquells a qui els costa acceptar el que senten i actuar per
aconseguir un canvi? Per què molts escullen mirar cap un altre costat i
continuar a la "zona de confort"?
Sóc conscient que escoltar cap a dins no
sempre és agradable, però si reprimir una emoció significa més treball
personal a llarg termini, personalment prefereixo fer-hi front al moment i
viatjar "més lleugera d'equipatge".
Fins a la propera, cuideu-vos!
dimarts, 31 de desembre del 2013
2013: done!
En unes hores despedirem el 2013, amb ell, igual que amb la resta d'anys viscuts, deixarem enrere moments dolços i moments amargs, però tant uns com altres hauran contribuït a fer-nos créixer una miqueta més.
Em fa gràcia observar com la gent es mostra il·lusionada per començar un nou any, sempre amb pensaments positius i una llarga llista de propòsits i objectius que generalment es van perdent a mesura que passen els dies i els mesos, fins a convertir-se en propòsits i objectius per l'any següent...potser és que no els concretem prou, o en pensem massa de cop, o potser realment no és el que volem o necessitem i per això no som constants en la seva realització...el cas és que semblen ser pocs aquells que aconsegueixen allò que s'han proposat a principis d'any... per aquest motiu, el post d'avui el dedico a les meves companyes de l'eSPill i de Crea't Futur, perquè amb elles he pogut fer realitat propòsits i objectius que vaig plantejar-me a nivell professional al començar el 2013, gràcies a les tres per fer-ho possible!
i què podem demanar al 2014? Doncs per aquest any he decidit intentar...
1. Trobar cada dia un motiu per somriure
2. Creure en mi mateixa
3. Cuidar les relacions que realment m'importen
4. Estar contenta i agraïda del que tinc
5. Fixar-me en les millores més que en tot el que encara no he aconseguit
6. Dir coses maques a aquells qui m'envolten
7. Seguir lluitant i esforçant-me per allò que realment desitjo
8. Saber disfrutar dels petits plaers quotidians
9. Saber dir NO sense sentir-me culpable
10. Continuar somiant sense barreres!
En 12 mesos en farem el balanç, si n'hi ha algun que us hagi agradat particularment, el podeu fer vostre ;)
Us desitjo de tot cor un FELIÇ 2014, fins al pròxim post cuideu-vos!
Em fa gràcia observar com la gent es mostra il·lusionada per començar un nou any, sempre amb pensaments positius i una llarga llista de propòsits i objectius que generalment es van perdent a mesura que passen els dies i els mesos, fins a convertir-se en propòsits i objectius per l'any següent...potser és que no els concretem prou, o en pensem massa de cop, o potser realment no és el que volem o necessitem i per això no som constants en la seva realització...el cas és que semblen ser pocs aquells que aconsegueixen allò que s'han proposat a principis d'any... per aquest motiu, el post d'avui el dedico a les meves companyes de l'eSPill i de Crea't Futur, perquè amb elles he pogut fer realitat propòsits i objectius que vaig plantejar-me a nivell professional al començar el 2013, gràcies a les tres per fer-ho possible!
i què podem demanar al 2014? Doncs per aquest any he decidit intentar...
1. Trobar cada dia un motiu per somriure
2. Creure en mi mateixa
3. Cuidar les relacions que realment m'importen
4. Estar contenta i agraïda del que tinc
5. Fixar-me en les millores més que en tot el que encara no he aconseguit
6. Dir coses maques a aquells qui m'envolten
7. Seguir lluitant i esforçant-me per allò que realment desitjo
8. Saber disfrutar dels petits plaers quotidians
9. Saber dir NO sense sentir-me culpable
10. Continuar somiant sense barreres!
En 12 mesos en farem el balanç, si n'hi ha algun que us hagi agradat particularment, el podeu fer vostre ;)
Us desitjo de tot cor un FELIÇ 2014, fins al pròxim post cuideu-vos!
dimarts, 26 de novembre del 2013
Pau, Ainhoa i Abdellatif
Cada vegada més, em trobo que venen a consulta pares preocupats per les dificultats d'aprenentatge que presenten els seus fills i/o filles. Els comentaris acostumen a ser, "la professora diu que es distreu molt a classe", "no mostra motivació", "no sap organitzar-se"...i llavors quan pregunto l'edat, majoritàriament es tracta de nens i nenes d'entre 8 i 10 anys...i aleshores no puc evitar recordar-me d'una xerrada que vaig assistir sobre Educació, on una de les ponents exposava que el problema sovint radica en el sistema educatiu i no en la pobra mainada! perquè si hi parem a pensar, ens adonarem que de ben petits, ja els demanen que tinguin assolits determinats aspectes que per edat potser encara no els toca!
Per exemple, en molts centres escolars, exigeixen que els alumnes de P5 acabin el curs sabent llegir frases simples i escriure paraules i en cas de no ser així ja es parla de dificultats o retard en l'aprenentatge...però tal i com exposava la ponent a qui m'he referit anteriorment, algú es recorda d'aquell nen que en comptes de dir-se Pau es diu Miquel o la nena que es diu Ainhoa i per tant ja no pot escriure segons com ho sent? per no parlar dels Mohamed o Abdellatif que encara ho tenen més difícil! Comencem demanant tant, que cremem etapes, fent-los-hi perdre les ganes d'escriure i llegir abans que ho hagin pogut consolidar correctament.
Al cap d'uns anys, quan arriben a l'últim cicle de primària, s'espera d'ells que siguin capaços de fer resums, d'estudiar a partir d'esquemes i és evident que són aspectes necessaris, però quant temps s'ha dedicat a l'aula a ensenyar tècniques d'estudi? A més, avui en dia són molts els alumnes que utilitzen llibres de préstec i que per tant no poden subratllar ni escriure al llibre, pel que molts decideixen estudiar simplement llegint i refiar-se de la seva memòria.
Si amb tot això, per motius laborals, no hi ha hagut uns pares a darrera, que s'hagin pogut preocupar de llegir cada dia 10 minuts amb els seus fills, que hagin supervisat els deures, que els hagin pogut dedicar temps per explicar el que no ha quedat clar a l'escola i els hagin pogut preguntar els exàmens, és lògic que ens trobem amb nens i nenes que no segueixen, que no estan motivats i que es distreuen "fàcilment".
No pretenc culpar a pares ni mestres de l'elevat percentatge de fracàs escolar que tenim actualment, sóc conscient que el tema va més enllà, però el que sí queda clar, és que seguir com fins ara no funciona. En comptes d'atribuir dificultats d'aprenentatge als més petits, els adults hauríem de continuar buscant recursos i millores pel futur d'aquells que avui comencen a escriure Pau, Ainhoa o Abdellatif.
Per exemple, en molts centres escolars, exigeixen que els alumnes de P5 acabin el curs sabent llegir frases simples i escriure paraules i en cas de no ser així ja es parla de dificultats o retard en l'aprenentatge...però tal i com exposava la ponent a qui m'he referit anteriorment, algú es recorda d'aquell nen que en comptes de dir-se Pau es diu Miquel o la nena que es diu Ainhoa i per tant ja no pot escriure segons com ho sent? per no parlar dels Mohamed o Abdellatif que encara ho tenen més difícil! Comencem demanant tant, que cremem etapes, fent-los-hi perdre les ganes d'escriure i llegir abans que ho hagin pogut consolidar correctament.
Al cap d'uns anys, quan arriben a l'últim cicle de primària, s'espera d'ells que siguin capaços de fer resums, d'estudiar a partir d'esquemes i és evident que són aspectes necessaris, però quant temps s'ha dedicat a l'aula a ensenyar tècniques d'estudi? A més, avui en dia són molts els alumnes que utilitzen llibres de préstec i que per tant no poden subratllar ni escriure al llibre, pel que molts decideixen estudiar simplement llegint i refiar-se de la seva memòria.
Si amb tot això, per motius laborals, no hi ha hagut uns pares a darrera, que s'hagin pogut preocupar de llegir cada dia 10 minuts amb els seus fills, que hagin supervisat els deures, que els hagin pogut dedicar temps per explicar el que no ha quedat clar a l'escola i els hagin pogut preguntar els exàmens, és lògic que ens trobem amb nens i nenes que no segueixen, que no estan motivats i que es distreuen "fàcilment".
No pretenc culpar a pares ni mestres de l'elevat percentatge de fracàs escolar que tenim actualment, sóc conscient que el tema va més enllà, però el que sí queda clar, és que seguir com fins ara no funciona. En comptes d'atribuir dificultats d'aprenentatge als més petits, els adults hauríem de continuar buscant recursos i millores pel futur d'aquells que avui comencen a escriure Pau, Ainhoa o Abdellatif.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Aniversari Feliç
Avui és el meu aniversari, 30 anys! Aquest aniversari és especial, i no només perquè canvio la desena, sinó perquè tinc molt a celebrar, tant a nivell personal com professional.
Hi ha qui diu que no li agrada fer anys, i no us penseu
que ho dic pensant en gent gran, què va, ho he sentit a dir a persones de la
“meva quinta”. Per descomptat que cada època té el seu què, però si miro enrere
i em comparo en com era fa un temps, no estic segura de voler tornar al passat.
Ara em noto més segura, tinc clar què vull i què no, gestiono millor les emocions, tinc molta més autonomia, crec que he après a
relativitzar els problemes o dificultats que abans veia com a drames i d’ells
n’intento treure un aprenentatge positiu per seguir endavant, valoro més els petits detalls del dia a
dia..., potser tot això és el que significa madurar?
Llegia en un blog que “envellir és inevitable, créixer és
opcional”. Avui doncs, celebro que he crescut una mica més, des de l’octubre passat.
Fins a la propera, cuideu-vos!
dilluns, 16 de setembre del 2013
Benvinguda rutina
Setembre, fi definitiva de les vacances, els petits
tornen a l’escola, els grans a la feina, i la majoria comenta amb un sospir “tornem
a la rutina...”. Per què ho diem amb aquesta connotació tan negativa?!
Acostumem a relacionar la rutina amb l’avorriment, amb activitats diàries
nul·les d’emoció i de sorpreses i no obstant, quan estem massa temps sense ella,
aleshores comentem que la trobem a faltar...perquè és innegable que ens aporta
seguretat i sensació de control.
El nostre cos és rutinari, necessita d’uns determinats
hàbits diaris que ens permetin funcionar correctament. De ben petits, és
importantíssim seguir uns horaris que contribuiran a un creixement
físic i psíquic saludable. I d’adults, viure en constants canvis o incerteses,
acaba generant ansietat i estrès.
Ser rutinari no significa ser avorrit, generalment és una qüestió d'actitud. El problema doncs, no és la rutina, sinó la
falta de motivació de la situació en la que ens trobem. Quan la rutina ens aclapara,
pot indicar que algun canvi hem d’introduir dins la nostra quotidianitat, i no necessàriament
han de ser grans canvis. Potser simplement hem de ser més selectius a l'hora d'escollir què atendre, tenir clares quines són les nostres prioritats
i “funcionar amb el pilot automàtic” amb lo estrictament necessari per tal de
poder disfrutar al màxim dels petits plaers quotidians.
Fins a la propera, cuideu-vos!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)