Benvinguda rutina

Setembre, fi definitiva de les vacances, els petits tornen a l’escola, els grans a la feina, i la majoria comenta amb un sospir “tornem a la rutina...”. Per què ho diem amb aquesta connotació tan negativa?! Acostumem a relacionar la rutina amb l’avorriment, amb activitats diàries nul·les d’emoció i de sorpreses i no obstant, quan estem massa temps sense ella, aleshores comentem que la trobem a faltar...perquè és innegable que ens aporta seguretat i sensació de control.

El nostre cos és rutinari, necessita d’uns determinats hàbits diaris que ens permetin funcionar correctament. De ben petits, és importantíssim seguir uns horaris que contribuiran a un creixement físic i psíquic saludable. I d’adults, viure en constants canvis o incerteses, acaba generant ansietat i estrès.

Ser rutinari no significa ser avorrit, generalment és una qüestió d'actitud. El problema doncs, no és la rutina, sinó la falta de motivació de la situació en la que ens trobem. Quan la rutina ens aclapara, pot indicar que algun canvi hem d’introduir dins la nostra quotidianitat, i no necessàriament han de ser grans canvis. Potser simplement hem de ser més selectius a l'hora d'escollir què atendre, tenir clares quines són les nostres prioritats i “funcionar amb el pilot automàtic” amb lo estrictament necessari per tal de poder disfrutar al màxim dels petits plaers quotidians.                                       

Fins a la propera, cuideu-vos!