dimarts, 4 de novembre del 2014

Entrevistada!

Molt bones,

Avui em fa il·lusió compartir amb vosaltres l'entrevista que Breu, Espai de Psicoteràpia em va fer recentment.

Amb ella podreu conèixer una mica més sobre la meva feina i la meva persona.

Gràcies Laura Cano per pensar en mi.

Aquí teniu el link de l'entrevista: http://espaibreu.com/entrevista-sara-planas/

Fins la propera, cuideu-vos!

divendres, 3 d’octubre del 2014

10 coses que no hauries de dir a una embarassada...

D'aquí unes 8 setmanetes aproximadament tindrem a casa a la Clàudia, la nostra primera filla.

Al llarg d'aquests 7 mesos d'embaràs he pogut anar observant, compartint amb altres futures mames i vivint en pròpia pell, com actua la gent davant una embarassada i finalment m'he decidit a escriure'n al respecte.

El que més m'ha sorprès és la tendresa i la cura amb la que et parla i es comporta la majoria de la gent. Marcant panxolina obtens molta més atenció, amabilitat, paciència i fins i tot permís tant de coneguts com desconeguts, que en altres situacions serien impensables.

Però també es viuen altres situacions, on potser influenciades per les hormones, certs comentaris poden sentar com una patada...n'he seleccionat 10 que us recomano evitar fer:

1. No ens tracteu com a malaltes. Prescindiu dels "no fagis", "no hauries de....amb el teu estat"... sabem que ens ho dieu des del carinyo, però penseu que som les primeres que volem el millor per la criatura que portem, no patiu que sabem de seguida fins on podem arribar i quan hem de parar.

2. No explicar la pròpia experiència. Som conscients que el record del propi embaràs o el part és una experiència que marca, pel que la recordeu amb molta intensitat, però no cal que ens l'expliqueu amb massa detall...i menys si ens queda poc pel part i la vostra experiència no va ser massa agradable.

3. Eviteu el verb "engreixar". És evident que si acabem portant al món una criatura d'uns 3kg o més, el nostre pes es vegi augmentat, però no cal que insistiu en aquest punt...

4. No comparar la nostra panxa amb els mesos de gestació. Cada dona té una anatomia diferent i cada panxa és un món, si heu de fer comentaris sobre el volum de la nostra panxa, feu-los en positiu i amb carinyo "quina panxa més maca!" o "ui!!! ho portes molt bé!", res de " 4 mesos i ja aquesta panxa???!!!"  ni " buffff  estàs a punt de rebentar", capteu la diferència, oi?

5. No fer preguntes sobre futur llunyà. Encara queden setmanes perquè el nostre nen o nena neixi, ja anem prou atavalades pensant amb el part, la canastilla, la futura habitació, el cotxet....així que encara no ens hem plantejat on anirem amb ell/a aquest estiu de vacances ni a quina llar d'infants els portarem.

6. No posar el crit al cel perquè "encara no...." Com acabo de comentar al punt anterior, anem atavalades i la nostra memòria i organització no està en el millor moment, cada una té les seves prioritats, pel que no augmenteu la nostra "angoixa" recordant el que encara no tenim o ens falta fer/decidir/comprar.

7. Eviteu jutjar el que mengem i bebem. No és la millor època per fer règims ni dietes...pel que si ens ve de gust menjar un gelat o picar patates fregides abans de dinar permeteu-nos-ho! El cos és savi i sovint mengem el que necessitem. Referent a les begudes, som les primeres que som conscients que haurem d'estar uns mesos sense alcohol, però si un dia sortim a sopar perquè estem de celebració, no ens mireu amb cara rara perquè demanem una copa de vi, no passa res!

8. No poseu en dubte que existeix una connexió especial entre nosaltres i el bebè. Si afirmem que entenem el significat de les patadetes que rebem o diem que hi tenim converses i ens entenem no ens ho negueu, ni arrebateu amb explicacions científiques, no ens traigueu aquesta il·lusió.

9. No critiqueu el nom que hem triat posar-li. Escollir el nom del propi fill o filla és un tema de parella i molt personal, pel que quan ens pregunteu sobre el nom, eviteu fer bromes tontes o cares estranyes o comentaris impertinents al respecte. Si no us agrada o no us convenç és totalment respectable, però no cal que ens ho feu saber...responeu amb un somriure i limiteu-vos a dir "ah...molt bé". 

10. En aquest últim punt us escric un comentari anècdotic que em van fer aquest estiu:
-" portes una nena oi?"
- "si..."
- "sí, ja ho diuen que quan porteu nenes esteu més lletgetes."
Jutgeu vosaltres mateixos...

No us preocupeu si us he sentit aludits en algun dels punts, crec que parlo en nom de totes les futures mames al assegurar-vos que quan tinguem els nostres nens o nenes en braços recordarem aquests comentaris amb un somriure, de fet mentre ho escrivia se'm dibuixava una rialla a la cara...així que per part meva esteu perdonats! ;)

Fins a la propera, cuideu-vos!


dilluns, 4 d’agost del 2014

5 punts bàsics per acompanyar als nostres fills en la tria d'estudis.

Des que vam iniciar el projecte de Crea't Futur, en el que bàsicament orientem i acompanyem a adolescents i joves a que trobin quina és la seva vocació i cap a on volen encaminar el seu futur, que cada vegada tenim més clar el paper fonamental que hi juguen els pares, conscient o inconscientment.

A consulta, també darrerament em trobo amb pares preocupats per saber quin és el seu rol dins aquest procés, no saben com ajudar als seus fills a decidir, dubten de si diuen massa o per contra se n'han de mantenir al marge.

Lògicament, cada relació entre pares i fills és molt particular, però a continuació he intentat resumir aquells 5 punts bàsics que tot pare i mare ha de tenir en compte per acompanyar al seu fill/a a decidir sobre el seu futur:

1r: Detectar en quina situació es troba el seu fill/a. Hi haurà qui està cursant el 2n de Batxillerat i encara va molt perdut i no té ni idea de què triar i per contra hi haurà aquell que ho té perfectament clar. Aquest punt és fonamental ja que depenent de la situació en què es trobi el jove, la manera d'acompanayar en el procés serà molt diferent d'un cas a un altre.

2n: RESPECTAR. És la manera d'aconseguir que s'obrin, que ens expliquin què els passa pel cap, de què dubten, què els fa por, què els motiva realment...en definitiva és la manera d'obtenir resultats.

3r: Col·laborar, informar, acompanyar, assessorar però NO imposar. Hem de defugir del que ens agradaria a nosaltres o de pensar que som nosaltres, els pares, qui de veritat sabem el que li convé. Nosaltres ja vam tenir el nostre moment, ara els toca a ells.

4t: Fomentar el diàleg. Parlar i deixar que parlin, d'aquesta manera es crearà un bon espai per compartir pensaments, intencions, consells, opcions i decisions.

5è: Compartir realitat econòmica familiar. No per estar col·locat al final, li hem de restar importància, doncs tot el contrari. Els fills i nosaltres com a pares hem de ser conscients de fins on podem ajudar econòmicament, ja que en algunes ocacions serà un punt fonamental per poder tirar endavant amb el projecte de futur dels nostres fills o per contra, s'hauran de buscar altres vies i/o alternatives.

Fins a la propera, cuideu-vos!

dimecres, 7 de maig del 2014

Connectant punts

El passat 30 d'abril va fer un any que finalitzava amb una etapa professional i sense ser-ne massa conscient aleshores, se'm donava l'empenta necessària per aconseguir l'objectiu laboral que realment m'apassiona i al que em dedico al 100% des del setembre.

Curiosament, un any més tard, el mateix 30 d'abril, s'obra una oportunitat per avançar molt positivament amb el projecte professional actual.

El mateix dimecres penso que és una gran coincidència, uns dies més tard, recordo la primera part del discurs de Steve Jobs a Standford... (sé d'una bona amiga i companya que ara mateix ja deu estar somrient...) però sí, ara entenc al que es referia Jobs quan parlava de "connectar punts". Realment, en ocasions fem cursos, activitats, acceptem treballs que a priori no sembla que ens hagin de servir per res en concret a la nostra vida, però un temps més tard, aquell aprenentatge, aquella experiència, aquells contactes tornen i sense esperar-ho ens permeten obtenir un gran èxit. 
És veritat que "no pots connectar els punts cap endavant, només pots fer-ho cap enrere, pel que hem de confiar en què els punts es connectaran en algun moment futur."

Així doncs, us animo a disfrutar del present, a seguir el que us dicti el cor, l'instint, la intuició...sense donar massa voltes al "i si...", "vols dir...", "total..."perquè no sabem quant bé ens podrà generar allò que fem ara en un futur més o menys llunyà.

Fins a la propera, cuideu-vos!

dissabte, 8 de març del 2014

Va per TOTES!

En motiu del dia Internacional de la Dona Treballadora, comparteixo amb totes vosaltres aquesta publicació d'Estil de Vida, http://www.estildevidaterapies.blogspot.com.es/ un dels blogs que segueixo.

"Somniadores, seductores, atrevides,
temperementals, intel·ligents, complicades,
apassionades, estupendes i un llarg etc. més per definir-vos a totes.
8 de març DIA DE LA DONA, feliç dia i bon cap de setmana"


Fins a la propera, cuideu-vos!

1r aniversari

Avui he recordat que en motiu del dia de la dona treballadora vaig penjar un dels primers posts al blog, al mirar les dates de les publicacions de les entrades, m'he adonat que el passat 4 de març el Sareta's Thoughts va fer un any, així que estem d'aniversari!

Sé que els posts publicats han estat poquets...però tal com em proposava a l'inici d'aquest nou repte, la idea de crear un blog personal era escriure puntualment alguna anècdota, compartir pensaments i opinions d'una forma més adaptada al moment social que vivim i estic molt contenta de les respostes i comentaris obtinguts per part d'amics i familiars que m'han seguit des del primer dia, així com altres lectors més espontanis, a uns i altres GRÀCIES!

Només queda pensar un desig i bufar fort les espelmes perquè es cumpleixi, m'ajudeu?


Fins a la propera, cuideu-vos!

dissabte, 22 de febrer del 2014

Emocions


"Las emociones son la brújula que guía nuestros pasos."
No m'ha quedat més remei que continuar llegint...
http://www.oyccanarias.com/colaboradores/psicologia/3652-la-emocion-como-motor-de-cambio

Crec que les metàfores d'aquest escrit són molt adients i molt clares. Algú pot pensar que és un text molt senzillet i que el que comenta l'autora no és cap novetat. Totalment cert. Però aleshores, perquè són tants aquells a qui els costa acceptar el que senten i actuar per aconseguir un canvi? Per què molts escullen mirar cap un altre costat i continuar a la "zona de confort"?

Sóc conscient que escoltar cap a dins no sempre és agradable, però si reprimir una emoció significa més treball personal a llarg termini, personalment prefereixo fer-hi front al moment i viatjar "més lleugera d'equipatge".


Fins a la propera, cuideu-vos!