diumenge, 28 d’abril del 2013

100% online


El títol d’aquest article em va cridar l’atenció perquè en un primer moment pot semblar contradictori, “Com que els que es dediquen al món de la tecnologia porten els seus fills a escoles sense ordinadors?!”

Personalment crec que cap extrem és bo, és absurd ensenyar sense tecnologia quan és evident que avui resta a l’ordre del dia, però aquesta tampoc ha d’anul·lar determinades maneres d’aprendre.

Però l’article va una mica més enllà i aporta alguna reflexió interessant sobre l’actitud dels adults envers el mòbil, els mails, les xarxes socials i tot el que implica “estar connectat”. Us animo a fer-hi una ullada.

(deixo el post en la llengua castellana de l’original)

Cerebros de Silicon Valley envían a sus hijos a un colegio sin computadoras

No hay televisores ni PC, sólo tiza y pizarrón, los niños aprenden a tejer, coser y hornear pan. Un establecimiento privado en el que recién se enseña informática a los 13 años

La Waldorf School de Peninsula, en California, es una de las escuelas privadas que eligen los hiperconectados empleados de Google, Apple y otras empresas de punta de la computación para que sus hijos se eduquen alejados de todo tipo de pantalla, según un informe del diario Le Monde sobre una nueva tendencia tech: la desconexión. 

Tres cuartos de los alumnos inscriptos en la Waldorf son vástagos de personas que trabajan en el área de las nuevas tecnologías. “La gente se pregunta por qué profesionales de la Silicon Valley, entre ellos algunos de Google, que parecen deberle mucho a la industria informática, envían a sus hijos a una escuela que no usa computadoras“, comentó Lisa Babinet, profesora de matemáticas y cofundadora de la escuela primaria, en la conferencia anual Google Big Tent.

El periódico francés recoge el testimonio de uno de estos padres: Pierre Laurent, que eligió esta escuela porque cuestiona la tendencia actual a equipar en informática a las clases desde una edad cada vez más temprana. “La computadora no es más que una herramienta. El que sólo tiene un martillo piensa que todos los problemas son clavos”, dice. “Para aprender a escribir, es importante poder efectuar grandes gestos. Las matemáticas pasan por la visualización del espacio. La pantalla perturba el aprendizaje. Disminuye las experiencias físicas y emocionales”.

En la Waldorf esa limitación no existe: se aprende a sumar y a restar dibujando o saltando a la cuerda. Consultado acerca de si no le preocupa que sus hijos estén en desventaja por este retraso en el uso de la PC, Laurent responde: “No sabemos cómo será el mundo dentro de 15 años, las herramientas habrán tenido tiempo de cambiar muchas veces. Por haber trabajado 12 años en Microsoft, sé hasta qué punto los softwares son preparados para ser del más fácil acceso posible”. También recuerda que todos los alumnos de la Waldorf tienen computadora en sus casas. La cuestión se reduce entonces a decidir cuándo levantar las limitaciones a su uso.

Richard Stallman, el gurú del software libre, trabaja desconectado: “La mayor parte del tiempo no tengo Internet. Una o dos veces por día, a veces tres, me conecto para enviar y recibir mis correos. Releo todo antes de enviar”.

Así como por un lado muchas personas sufren de nomofobia, es decir el miedo a no estar conectado (teléfono, Internet, etc.), otros ya empiezan a dar la vuelta y a recuperar el placer de la desconexión. Fred Stutzman, investigador de la Carnegie Mellon University, desarrolló incluso un programa llamado Freedom que bloquea el acceso a Internet durante 8 horas seguidas, obligando a reiniciar la computadora para reactivar el servicio. Deseoso de poder escribir sin distracciones, también diseñó Anti-social, un software que permite el acceso a Internet pero sin diversiones tales como Facebook y Twitter. “Las computadoras se han convertido en máquinas de distracción. Hay que equiparse hoy de funcionalidades que las devuelvan a su rol de máquina de escribir”, dice. “Es una forma de comprar tiempo”.

Sherry Turkle, del Instituto de Tecnología de Massachussets (MIT, por sus siglas en inglés), autora del libro Alone Together (Solos juntos), dice que mirar sus mails o SMS frente a otros puede ser tan contagioso como un bostezo: “La gente pasa 90% de su tiempo de trabajo con los mails, y en su casa envían SMS estando a la mesa”.

El informe de Le Monde pronostica que cada vez habrá más gente pidiendo asistencia para desconectarse. No es un fenómeno de masas, sino más bien una tendencia minoritaria que involucra más bien a los sectores más acomodados. “Algunos tienen el poder para desconectarse y otros, el deber de permanecer conectados”, dice el sociólogo Francis Jauréguiberry, que investiga el tema. Los “pobres” de la tecnología son los que no pueden eludir la responsabilidad de responder de inmediato un correo electrónico o un mensaje de texto. Los nuevos ricos, por el contrario, son aquellos que tienen la posibilidad de filtrar e instaurar distancia respecto a esta interpelación. Lo mismo, dice Jauréguiberry, pasó con la televisión: el sobreconsumo es cosa de las clases populares.

¿Desconectarse es un lujo?


divendres, 19 d’abril del 2013

Un exemple de positivisme!


Fa un parell de dies, vaig fer una classe amb un nen de 7 anys. És un d’aquells nens que et fa pensar lo divertit que seria tornar a ser petit i tenir respostes per tot.

En un moment de la sessió li vaig preguntar que com li havia anat el dictat preparat que havíem treballat la setmana anterior, on per sorpresa meva només havia fet unes 10 faltes en aproximadament 8 línies i eren faltes que no toquen dominar a la seva edat. Em mira tot rialler i em contesta “en vaig fer 22”. Vaig tornar a fer cara de sorpresa, però aquesta vegada no era d’aprovació...i sens perdre el somriure em diu “però Sara, si està molt bé!, abans de venir aquí en feia 32, he millorat molt!” No em va quedar més remei que donar-li la raó, felicitar-li la millora i animar-lo a seguir treballant per superar-se.

Conclusió: Un nen de 7 anys em va fer adonar que malgrat no arribi de seguida a un objectiu final, no significa que no pugui celebrar els petits progressos que vagi aconseguint fins a obtenir-ho.

Bon cap de setmana!

dilluns, 8 d’abril del 2013

Riquesa i pobresa


Com alguns de vosaltres ja sabeu, un dels blogs que segueixo és el d’Estil de Vida, un blog dedicat a les teràpies complementàries. Conscient que sempre hi haurà qui les miri amb recel i atribuirà la seva eficàcia a la predisposició o la casualitat, la filosofia de la qual parteix, personalment m’ajuda a créixer, a conèixer-me, a treballar i a viure amb millor qualitat que anys enrere, i finalment, és el que importa, no?.
Avui, vull compartir amb vosaltres un dels seus posts titulat "riquesa i pobresa", el qual posa de manifest que els valors i les prioritats són diferents per a cadascú, el que un pot anhelar, l’altre ho desprecia perquè en té en abundància...sé que la majoria dels que em seguiu ho teniu clar i no us estic dient res de nou, però val la pena recordar-ho de tant en tant. Així doncs valoreu, estimeu i cuideu el que teniu i si creieu que necessiteu més, treballeu per aconseguir-ho.



Bona setmana!

divendres, 5 d’abril del 2013

One Lovely Blog Award


 
 
La setmana passada vaig rebre el One Lovely Bog Award de part de l'Ingrid de “Kuka & Bubu”. Les dues fa poc que ens hem estrenat com a blogueres, per això em va fer molta il·lusió que escollís el meu blog com un dels premiats.
 
El premi consisteix en:

-         Enganxar la imatge del premi al blog.

-         Enllaçar el teu blog amb el de la persona que te l’ha otorgat.

-         Explicar 7 coses sobre tu.

-         Otorgar el premi a 15 blogs.

-         Posar-te en contacte amb els blogs premiats per informar-los.


Les 7 coses sobre mi són:

1.    M’encanten els nens

2.    M’agobien les aglomeracions

3.    No m’agrada la verdura

4.    Prefereixo les petites botigues als centres comercials

5.    Sóc detallista

6.    No m’agrada cuinar

7.    Acostumo a tenir molta paciència

I els nominats són...