dijous, 28 de maig del 2020

Sabeu què...?

-Sabeu què?

- Què, carinyo?

- M'agradaria tornar a ser com en aquesta foto (agafant la seva foto de la tauleta de nit on sortim el meu marit i jo fent-li un petó a cada galta)

- I això?

- Doncs perquè us podia tenir a tots dos per mi.


BOOM!


Ho va treure així, sense previs, tot d'una, a les 21:37h de la nit, on el que anhelo en aquelles hores és el meu descans merescut. Però aquella nit la dutxa, el sofà i la sèrie haurien d'esperar... teníem l'expressió d'un sentiment important per atendre.

Què vam fer?

☑️1r. Validar aquell sentiment (és veritat bonica, quan eres tu sola ens era més fàcil poder estar només per tu, és lògic que ho trobis a faltar)

☑️2n. Felicitar-la per haver-ho expressat oralment. (Gràcies per dir-nos-ho, ara sabem com et sents.)

☑️3r. Aportar-li el que necessita. (Et ve de gust ara que podem, que ens quedem tots dos a fer-te companyia avui?)

☑️4t. Buscar avantatges de ser la germana gran.


L'endemà matí es despertava fent-li un petó a la seva germana i li explicava com de contenta estava de tenir-la amb nosaltres.


Fins a la propera, cuideu-vos!




dijous, 21 de maig del 2020

Sessions que em recorden quant m'agrada la meva feina ;)

 



Dijous passat vaig tenir una d’aquelles sessions que em recorden quant m’agrada la meva feina. Només d’obrir la pantalla per iniciar la sessió online me’n vaig adonar, aquella noia ja havia fet el “clic”, ja no necessitava el meu acompanyament.


Aquesta és una de les parts que més m’agraden i m’emocionen de la meva feina, adonar-me que l’acompanyament amb la persona ha finalitzat, com a mínim temporalment, però que el motiu pel que vam iniciar sessions, ja no és demanda ni és viscut com a problema.


És fàcil de percebre, ho veus amb un canvi d’imatge, d’actitud, de mirada, de manera d’expressar-se tan a nivell físic com verbal...la sessió flueix de forma diferent i només puc que despedir-me agraïnt-los la seva confiança. GRÀCIES!


I a vosaltres, teniu clar què és el que més us agrada de la vostra feina?

Fins a la propera, cuideu-vos!

dilluns, 11 de maig del 2020

Desconfinament. Hi ha qui...



Últimament són molts i moltes els que es reincorporen de forma presencial a la seva corresponent activitat laboral, però no tots ho estant vivint de la mateixa manera.Hi ha qui en té ganes i ho percep com un pas endavant per recuperar la normalitat tal i com la coneixíem. Es senten impacients, animats il•lusionats, motivats.

Hi ha qui ho viu amb recel i molta prudència, sense voler generar-se massa expectatives.

Hi ha qui es sent amb sentiments contradictoris, si bé té ganes d'anar a treballar i retrobar-se amb aquells a qui aprecia en el seu entorn laboral, no es sent còmode ni preparat, li costa dormir, sent un punt d'angoixa.

Hi ha qui no vol tornar, per por, per mandra, perquè aquest confinament li ha servit per veure que necessita un canvi a nivell professional.

Hi ha qui.... Sigui quin sigui el vostre sentiment, escolteu-lo, valideu-lo, accepteu-lo i respecteu-lo.

Us animeu a explicar-nos com us sentiu? Us llegeixo!


Fins la propera, cuideu-vos.