dijous, 31 de desembre del 2020

Adéu 2020

Al 2020 li queden les hores comptades. No obstant, sé que serà un any que recordarem per sempre. Un any dur, complicat, trist i llarg... també un any ple d'aprenentatges, sobretot a nivell personal. Intento fer balanç i no puc evitar tenir sentiments contradictoris, doncs malgrat la foscor que s'ha viscut el 2020, he tingut la sort de viure moments amb molta llum. 

💙Agraeixo als que han estat treballant més hores del que físicament es pensaven poder aguantar (i no em refereixo només als sanitaris). 

🧡Agraeixo als que han estat responsables i malgrat el que ha implicat a la seva economia han tancat els seus locals. 

💗Agraeixo a la meva bombolla de familiars i amics que han aguantat les meves pors i han celebrat les meves alegries. 

💜Agraeixo el temps que se m'ha regalat per poder passar amb les meves filles.

💚Agraeixo la salut que fins ara hem tingut jo i els meus.

💛Agraeixo tot lo après i les oportunitats que se m'han presentat.

🤍Agraeixo ser aquí i ara, escrivint aquestes línies, per compartir amb qui em llegeixi.

Aquesta nit, quan sonin les 12 campanades, desitjaré per a tothom un 2021 ple de salut, de retrobaments, d'abraçades i petons pendents.

Preparada pel 2021, amb tot el que ens depari.

Fins a la propera, cuideu-vos.



dimarts, 17 de novembre del 2020

Canvis

Els canvis que no hem escollit per nosaltres mateixos tendeixen a no agradar (com a mínim en un primer moment).

Costen d’acceptar, perquè no entraven en els nostres plans, se’ns presenten fora del nostre control i ens obliguen a sortir de la zona confort.No puc fer gran cosa amb els canvis que arriben sense avís, però sí que tinc la llibertat d’escollir com enfocar-los.

Personalment, sóc de les que m’agrada pensar que tot arriba per un motiu que tard o d’hora entendrem i que si la vida em posa un canvi davant no serà envà. Intento percebre els canvis “imposats” com un repte que pot obrir la porta a nous aprenentatges, a noves i bones oportunitats per a mi i els meus.

Com els enfoqueu vosaltres?


Fins a la propera cuideu-vos.

dilluns, 7 de setembre del 2020

Reptes, objectius, organització.



Comencem setmana, una setmana que pot ser relativament tranquil•la enfront les que semblen que estan per venir... però no adelantem aconteixements i centrem-nos en el present deixant fluir Cada setmana em faig una llista amb tot de "feines" que tinc per fer i no sabeu com disfruto mentre tatxo cada una d'aquestes"feines". És una manera d'organitzar-me i tenir clar com porto els objectius, ja siguin personals o professionals.

Des que sóc sòcia de Ringana aquest sistema em funciona més que mai per tenir clar on sóc, on vull arribar i quant em falta per aconseguir-ho.

Utilitzeu alguna estratègia per complir els vostres reptes/objectius?

Fins a la propera cuideu-vos!


dimarts, 1 de setembre del 2020

Hello September!!!





Hi ha qui despedeix l'agost, jo prefereixo donar la benvinguda al setembre, maneres de fer i de pensar...🤷I cada setembre em tallo el cabell, ho he integrat quasi com un ritual a la meva vida, ho faig per la salut del meu cabell després de tanta piscina, platja i sol però també és una manera de tornar de les vacances lleugera, renovada i plena d'energia, sanada en definitiva. Aquest setembre la tallada ha sigut grossa i és que torno amb moltes ganes de dedicar-me a Estímuls com a psicòloga i a Ringana com a sòcia distribuïdora dels seus productes. Els dos projectes em permeten cuidar-me per dins i per fora i acompanyar a altres que també ho puguin aconseguir, van molt lligats als meus valors i a la pròpia filosofia de vida.

I vosaltres, com encareu el setembre?

Fins a la propera, cuideu-vos!

dijous, 2 de juliol del 2020

Comunicació no verbal

Fer ús de la comunicació no verbal pot ser un molt bon recurs en totes aquelles situacions on:

✓ ens sentim desbordats sentimentalment.

✓ som conscients que podríem ferir amb les nostres paraules.

✓ no sabem expressar verbalment el que sentim.

✓ l'altra persona no atén a paraules ni explicacions.

Fins a la propera cuideu-vos!



dijous, 11 de juny del 2020

Tendim a viure...

Tendim a viure dia rere dia amb la preocupació del que no tenim, no aconseguim o no arribem... Viure així ens provoca incomoditat, podent arribar a fer-nos sentir estrès i/o ansietat.

Com es pot modificar?

Enfocant cap a tot el que tenim, recordant el que hem aconseguit, felicitant-nos pel quehem fet.

Decidir cap on enfoquem depèn de nosaltres.

Fins a la propera, cuideu-vos.



dimecres, 3 de juny del 2020

Donar exemple...

" Donar exemple, té més efecte que les normes"

Al llegir la frase he recordat un dia al parc amb les nenes.Hi havia un pare amb els seus fills, se'l notava saturat, els seus fills contínuament s'estaven barallant, ploriquejant i xisclant.

De cop, sense controlar la seva frustració o impotència per reconduir aquella situació els va clavar una plantufada al cul tot cridant-los que NO s'havien de picar, barallar ni cridar.

La meva filla gran, que també estava atenta a la incongruent situació salta i em pregunta, "mama, si els diu que no ho poden fer, com és que ells els hi fa?" Suposo que els fills d'aquell pare tampoc ho van acabar d'entendre...


Fins a la propera, cuideu-vos.

dijous, 28 de maig del 2020

Sabeu què...?

-Sabeu què?

- Què, carinyo?

- M'agradaria tornar a ser com en aquesta foto (agafant la seva foto de la tauleta de nit on sortim el meu marit i jo fent-li un petó a cada galta)

- I això?

- Doncs perquè us podia tenir a tots dos per mi.


BOOM!


Ho va treure així, sense previs, tot d'una, a les 21:37h de la nit, on el que anhelo en aquelles hores és el meu descans merescut. Però aquella nit la dutxa, el sofà i la sèrie haurien d'esperar... teníem l'expressió d'un sentiment important per atendre.

Què vam fer?

☑️1r. Validar aquell sentiment (és veritat bonica, quan eres tu sola ens era més fàcil poder estar només per tu, és lògic que ho trobis a faltar)

☑️2n. Felicitar-la per haver-ho expressat oralment. (Gràcies per dir-nos-ho, ara sabem com et sents.)

☑️3r. Aportar-li el que necessita. (Et ve de gust ara que podem, que ens quedem tots dos a fer-te companyia avui?)

☑️4t. Buscar avantatges de ser la germana gran.


L'endemà matí es despertava fent-li un petó a la seva germana i li explicava com de contenta estava de tenir-la amb nosaltres.


Fins a la propera, cuideu-vos!




dijous, 21 de maig del 2020

Sessions que em recorden quant m'agrada la meva feina ;)

 



Dijous passat vaig tenir una d’aquelles sessions que em recorden quant m’agrada la meva feina. Només d’obrir la pantalla per iniciar la sessió online me’n vaig adonar, aquella noia ja havia fet el “clic”, ja no necessitava el meu acompanyament.


Aquesta és una de les parts que més m’agraden i m’emocionen de la meva feina, adonar-me que l’acompanyament amb la persona ha finalitzat, com a mínim temporalment, però que el motiu pel que vam iniciar sessions, ja no és demanda ni és viscut com a problema.


És fàcil de percebre, ho veus amb un canvi d’imatge, d’actitud, de mirada, de manera d’expressar-se tan a nivell físic com verbal...la sessió flueix de forma diferent i només puc que despedir-me agraïnt-los la seva confiança. GRÀCIES!


I a vosaltres, teniu clar què és el que més us agrada de la vostra feina?

Fins a la propera, cuideu-vos!

dilluns, 11 de maig del 2020

Desconfinament. Hi ha qui...



Últimament són molts i moltes els que es reincorporen de forma presencial a la seva corresponent activitat laboral, però no tots ho estant vivint de la mateixa manera.Hi ha qui en té ganes i ho percep com un pas endavant per recuperar la normalitat tal i com la coneixíem. Es senten impacients, animats il•lusionats, motivats.

Hi ha qui ho viu amb recel i molta prudència, sense voler generar-se massa expectatives.

Hi ha qui es sent amb sentiments contradictoris, si bé té ganes d'anar a treballar i retrobar-se amb aquells a qui aprecia en el seu entorn laboral, no es sent còmode ni preparat, li costa dormir, sent un punt d'angoixa.

Hi ha qui no vol tornar, per por, per mandra, perquè aquest confinament li ha servit per veure que necessita un canvi a nivell professional.

Hi ha qui.... Sigui quin sigui el vostre sentiment, escolteu-lo, valideu-lo, accepteu-lo i respecteu-lo.

Us animeu a explicar-nos com us sentiu? Us llegeixo!


Fins la propera, cuideu-vos.



dijous, 30 d’abril del 2020

Agraïda


Fa uns dies llegia el post de l'amiga @betmasallera on parlava de l'agraïment i preguntava a què donàvem gràcies a la vida avui, perquè si ens parem a pensar, sempre hi ha situacions, experiències i persones a qui donar les gràcies diàriament. Doncs des que vaig llegir aquella pregunta, que cada dia tinc més clar que malgrat la greu crisis sanitària i econòmica que ha causat el maleït covid-19, li he d'agraïr l'oportunitat del confinament. M'explico: gràcies a Ell he pogut tenir més contacte que mai amb diverses amistats, no he hagut d'estar tan pendent del rellotge, (de fet crec q vaig sense rellotge des d fa setmanes), he rebut bonics detalls inesperats, he recuperat antics contactes, he pogut dedicar-me una mica més a l'àmbit culinari, fins i tot he elaborat el meu primer caldo! I sobretot sobretot, m'he pogut dedicar 100% a les meves peques, que no ens enganyem, hi ha hagut moments de voler-me "passar pel forro" el confinament i marxar fora de casa... però les he pogut viure com mai, sense perdre'm detall, fins a tal punt de replentajar-me algun tipus de canvi que em permeti no perdre'm massa moments ni primeres vegades. Així que a nivell personal estic agraïda a aquesta nova oportunitat que es va presentar ja fa ben bé 7 setmanes.

Fins a la propera cuideu-vos!



dimarts, 7 de gener del 2020

Nena Pla

5 de gener de 2020. Serà avui, ho sé, fa dies que ho pressento...i aleshores et sento remugar que et fa ràbia.
Somric amb tristesa, ràbia per què iaia? La mama m'ha dit que el número 5 t'agrada i tu que sempre has estat una mica reina, quina millor manera que marxar de la mà dels Reis d'Orient...m'arrufes el nas però sé que la idea t'ha agradat.

Les hores passen lentes, no hi ha notícies.

Sortim al carrer, ses majestats són a punt de desfilar, ja venen, cantem i de cop miro el teu balcó i ho veig tot tancat, segur que l'avi t'espera i aleshores enmig dels fanalets i de les mirades innocents de les meves petites, sense deixar d'aplaudir se'm neguen els ulls de llàgrimes i com diu la cançó "tots els records em porten a tu", coqueta i presumida fins l'últim dia, la que encistellava triples quan encara no comptaven 3 punts, qui no em veia mai prou morena durant els estius i que intentava fer passar el meu primer mal d'amors amb una aspirina i un vas de llet calenta a ple mes d'agost. Sempre impacient per saber què m'agradaria pel meu aniversari, sempre intentant que no em faltés de res.

Avui estic trista sí, i ploro la teva pèrdua, però dono gràcies pels anys que t'he viscut, perquè has tingut una vida plena i has pogut gaudir de veure créixer filles i fill, gendres i jove, néts i fins a dues besnétes.

- Ja passa Baltasar! Els tambors em tornen al present. Ja has marxat, respiro. Serà un privilegi poder mirar al cel cada 5 de gener i veure la teva llum a l'estrella d'orient. Descansa en pau "nena Pla", t'estimo iaia.