Va per tu, GIBRAT!

Després d'una intensa i llarga setmana...finalment ahir quan el sol es va pondre, la lluna et va venir a buscar i la teva llum ara brilla al costat de les estrelles. Porto dies pensant què dir-te, com despedir-me i finalment he decidit expressar simplement el que sento.
Com tu mateix vas dir en la nostra última conversa, no en coneixerem cap altre com tu i no hi podria estar més d'acord. Només tu podies tirar pa de punta a punta de la taula enmig d'un restaurant, tirar-te sobre el capó del cotxe d'en Marc com a mode de salutació quan no feia ni dos mesos que sortíem, inventar-te noms per referir-te a gent propera, deixar comentaris originals al facebook, fer-te entendre arreu del món amb la barretina catalana sense necessitat de parlar altres idiomes, despertar-nos d'una migdiada picant paelles, fer flipar a la Clàudia amb un rellotge de pulsera i un de paret, i així podria continuar amb moltes més anècdotes.
Em reconforta saber que has tingut una vida plena, que has viscut bé fins l'últim moment, sense perdre el bon humor i malgrat no et pugui tornar a veure, a abraçar, a fer algun petó o a riure amb tu, tinc el cor i el cap ple de bons records que permeten que em senti connectada a tu siguis on siguis. És amb això amb el que em quedo.
Un plaer ser la teva néta. Descansa en pau. T'ESTIMO GIBRAT.