dijous, 28 de maig del 2020

Sabeu què...?

-Sabeu què?

- Què, carinyo?

- M'agradaria tornar a ser com en aquesta foto (agafant la seva foto de la tauleta de nit on sortim el meu marit i jo fent-li un petó a cada galta)

- I això?

- Doncs perquè us podia tenir a tots dos per mi.


BOOM!


Ho va treure així, sense previs, tot d'una, a les 21:37h de la nit, on el que anhelo en aquelles hores és el meu descans merescut. Però aquella nit la dutxa, el sofà i la sèrie haurien d'esperar... teníem l'expressió d'un sentiment important per atendre.

Què vam fer?

☑️1r. Validar aquell sentiment (és veritat bonica, quan eres tu sola ens era més fàcil poder estar només per tu, és lògic que ho trobis a faltar)

☑️2n. Felicitar-la per haver-ho expressat oralment. (Gràcies per dir-nos-ho, ara sabem com et sents.)

☑️3r. Aportar-li el que necessita. (Et ve de gust ara que podem, que ens quedem tots dos a fer-te companyia avui?)

☑️4t. Buscar avantatges de ser la germana gran.


L'endemà matí es despertava fent-li un petó a la seva germana i li explicava com de contenta estava de tenir-la amb nosaltres.


Fins a la propera, cuideu-vos!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada