A vegades sento vergonya de la societat amb la que m'ha tocat viure...Un nen de 6 anys és hospitalitzat per diftèria, resulta que no n'estava vacunat...amb aquest "titular" n'hi ha prou per omplir les xarxes socials de comentaris de gent que, sense saber, es creuen amb el dret d'opinar al respecte i sobretot d'opinar sobre els pares de la criatura. També hi ha polítics que critiquen durament el fet de no haver vacunat i parlen sobre la falta de consciència i responsabilitat. Sorprenentment hi ha qui apofita la notícia per comentar que a Catalunya fins i tot amb això som rebels.
A aquests últims no perdré el temps exposant què n'opino jo d'ells...Però a la resta...us heu parat a pensar que els vostres comentaris plens de saviesa i responsabilitat els llegeixen amics i familiars que prou malament ho estan passant? Que potser sabeu els motius per als que els pares van decidir no vacunar al seu fill? Qui sou vosaltres per opinar sobre les decisions que prèn una família? Crec que és tenir molt poc tacte, culpar d'aquesta manera tan agressiva sense parar-se a pensar amb el dolor pel que passa aquesta família. És molt fàcil apuntar amb el dit i culpar directament als progenitors, però si el fet de no vacunar és un acte tan negligent, per què es deixa escollir? Per què aquells que poden fer i desfer lleis no fan que sigui obligatori? Per què culpem a uns i no a altres?
A tots vosaltres, savis i responsables, espero de tot cor que mai se us qüestioni d'una forma tan dura una "decisió" que prengueu en relació als vostres fills. Potser sí que es van equivocar, però per això són uns mals pares? potser ells, al dia a dia, eduquen molt millor als seus fills que molts de nosaltres.
Que cadascú s'ocupi de casa seva, que de ben segur prou feina tenim, i sobretot eduquem als petits que pugen a no fer com nosaltres i pensar bé les coses abans d'opinar públicament.
Fins a la propera cuideu-vos!
dijous, 4 de juny del 2015
dilluns, 20 d’abril del 2015
Sara, versió actualitzada
Fa temps que penso que des del passat 20 de novembre no sóc la mateixa, sóc millor.
Us pot sobtar que comenci amb aquest to "sobrat" i aquesta rotunditat, però ara us ho argumento:
Igual que en Peter Parker es desperta diferent després d'haver-lo picat una aranya i s'adona que les seves capacitats s'han vist incrementades i millorades, a mi em va passar quelcom similar la nit del 20 de novembre, només que en comptes de picar-me una aranya, vaig donar a llum a la Clàudia i des d'aleshores, tal com passa amb els dispositus mòbils, que cada versió actualitzada és més bona que l'anterior, us puc assegurar que no sóc la mateixa, definitivament sóc millor.
Pel que es veu, no sóc ni de bon tros a la primera que li passa, m'he informat i resulta que és el que comporta convertir-se en mare, adoptes tota una sèrie de "poders"... a continuació us comento els que em semblen més rellevants:
A nivell físic, t'augmenta la força, la resistència, la temperatura corporal, la velocitat de reacció. Et tornes més ràpida i eficaç en els moviments. La cosa comença just després de parir, quan dorms al voltant de 5 hores en els dos dies i mig que estàs a la clínica. Realment et sorprèn el que el teu cos és capaç d'aguantar sense dormir més de 3 hores seguides durant dies i setmanes i quan aconsegueixes dormir-ne 4 al·lucines de lo recuperada que et sents!
Sense anar al gimnàs, notes que els teus braços i el cos senser es van tonificant. Si a les sessions de GAC et queixaves per haver d'estar 35 minuts amb peses d1'5 kg, ara et passes la major part del dia amb 3'5kg als braços i no deixaries per res del món aquest pes que augmenta setmana rere setmana!
També ets més resistent als constipats, vas tot el dia amb poca roba, encara que sigui ple hivern, et despulles sovint de mig cos en amunt i ni un estornut!
En ocasions et pot semblar que tens més de dues mans...però no, és un efecte òptic provocat per la rapidesa dels teus moviments, sobretot quan la teva criatura dorm: fas el teu llit, poses una rentadora, plegues roba, prepares algo per dinar, treus els ninos del sofà, però no per estirar-t'hi perquè ja han passat 3 hores i la criatura necessita tornar a menjar!
Capacitats cognitives: Veus augmentada la teva capacitat d'atenció, tant la selectiva com la sostinguda, ja que pots estar-te hores mirant el teu nadó i et dóna la sensació que només han passat 5 minuts i res ni ningú t'ha distret d'aquesta activitat.
Aprens a un ritme vertiginós, sense sentir ni una paraula comences a saber quan el teu bebè necessita dormir o menjar i un cop a casa et converteixes en empresària d'una fàbrica de llet, ja ho diuen que en els negocis tots els principis són durs, però mica en mica vas agafant el ritme i sense saber encara exactament com, sempre acabes aconseguint que el client quedi content!
També millora la capacitat d'organització i planificació, sobretot quan tornes a la feina.
Emocions i valors: Tot procés de transformació passa per uns dies de cert descontrol. En aquest cas, les hormones et van com boges i passes del plor a la màxima felicitat en un obrir i tancar d'ulls. Se't desperta aquest "instint maternal" del que tan has sentit parlar, descobreixes que tens més empatia de la que et pensaves, pateixes com mai pel benestar d'una persona, el teu "egoisme" baixa en picat, ara simplent desprens amor. La teva escala de valors pot veure's modificada ja que en ocasions relativitzes la importància de certes situacions o materials superficials.
Si tot això passa amb una criatura, imagineu-vos amb dues o més. No sé si ho descobriré de primera mà, de moment disfrutaré d'aquesta versió meva tan recent ;)
Fins la propera, cuideu-vos!
Emocions i valors: Tot procés de transformació passa per uns dies de cert descontrol. En aquest cas, les hormones et van com boges i passes del plor a la màxima felicitat en un obrir i tancar d'ulls. Se't desperta aquest "instint maternal" del que tan has sentit parlar, descobreixes que tens més empatia de la que et pensaves, pateixes com mai pel benestar d'una persona, el teu "egoisme" baixa en picat, ara simplent desprens amor. La teva escala de valors pot veure's modificada ja que en ocasions relativitzes la importància de certes situacions o materials superficials.
Si tot això passa amb una criatura, imagineu-vos amb dues o més. No sé si ho descobriré de primera mà, de moment disfrutaré d'aquesta versió meva tan recent ;)
Fins la propera, cuideu-vos!
dilluns, 5 de gener del 2015
Nit de Reis
Sempre he pensat que si hi ha una nit màgica al llarg de l'any és aquesta d'avui, la nit de Reis. Veure la cara que se'ls queda als més petits i no tan petits quan desfilen els patges, l'energia amb què canten quan passen les carrosses reials, la il·lusió de creure en aquesta màgia no té preu.
Avui més que mai he pensat en lo feliç que em van fer els meus pares any rere any, de com se les van empascar per fer-nos creure que érem de les primeres cases on passaven els Reis i per això al tornar de la cavalcada ja hi havia el menjador amb els regals...espero saber transmetre aquesta màgia a la nostra petita i aconseguir que malgrat passin els anys i es faci gran, visqui amb la il·lusió d'un infant aquesta nit d'hivern.
Us desitjo a tots i totes uns Bons Reis, fins a la propera cuideu-vos!
Avui més que mai he pensat en lo feliç que em van fer els meus pares any rere any, de com se les van empascar per fer-nos creure que érem de les primeres cases on passaven els Reis i per això al tornar de la cavalcada ja hi havia el menjador amb els regals...espero saber transmetre aquesta màgia a la nostra petita i aconseguir que malgrat passin els anys i es faci gran, visqui amb la il·lusió d'un infant aquesta nit d'hivern.
Us desitjo a tots i totes uns Bons Reis, fins a la propera cuideu-vos!
dimarts, 4 de novembre del 2014
Entrevistada!
Molt bones,
Avui em fa il·lusió compartir amb vosaltres l'entrevista que Breu, Espai de Psicoteràpia em va fer recentment.
Amb ella podreu conèixer una mica més sobre la meva feina i la meva persona.
Gràcies Laura Cano per pensar en mi.
Aquí teniu el link de l'entrevista: http://espaibreu.com/entrevista-sara-planas/
Fins la propera, cuideu-vos!
Avui em fa il·lusió compartir amb vosaltres l'entrevista que Breu, Espai de Psicoteràpia em va fer recentment.
Amb ella podreu conèixer una mica més sobre la meva feina i la meva persona.
Gràcies Laura Cano per pensar en mi.
Aquí teniu el link de l'entrevista: http://espaibreu.com/entrevista-sara-planas/
Fins la propera, cuideu-vos!
divendres, 3 d’octubre del 2014
10 coses que no hauries de dir a una embarassada...
D'aquí unes 8 setmanetes aproximadament tindrem a casa a la Clàudia, la nostra primera filla.
Al llarg d'aquests 7 mesos d'embaràs he pogut anar observant, compartint amb altres futures mames i vivint en pròpia pell, com actua la gent davant una embarassada i finalment m'he decidit a escriure'n al respecte.
El que més m'ha sorprès és la tendresa i la cura amb la que et parla i es comporta la majoria de la gent. Marcant panxolina obtens molta més atenció, amabilitat, paciència i fins i tot permís tant de coneguts com desconeguts, que en altres situacions serien impensables.
Però també es viuen altres situacions, on potser influenciades per les hormones, certs comentaris poden sentar com una patada...n'he seleccionat 10 que us recomano evitar fer:
1. No ens tracteu com a malaltes. Prescindiu dels "no fagis", "no hauries de....amb el teu estat"... sabem que ens ho dieu des del carinyo, però penseu que som les primeres que volem el millor per la criatura que portem, no patiu que sabem de seguida fins on podem arribar i quan hem de parar.
2. No explicar la pròpia experiència. Som conscients que el record del propi embaràs o el part és una experiència que marca, pel que la recordeu amb molta intensitat, però no cal que ens l'expliqueu amb massa detall...i menys si ens queda poc pel part i la vostra experiència no va ser massa agradable.
3. Eviteu el verb "engreixar". És evident que si acabem portant al món una criatura d'uns 3kg o més, el nostre pes es vegi augmentat, però no cal que insistiu en aquest punt...
4. No comparar la nostra panxa amb els mesos de gestació. Cada dona té una anatomia diferent i cada panxa és un món, si heu de fer comentaris sobre el volum de la nostra panxa, feu-los en positiu i amb carinyo "quina panxa més maca!" o "ui!!! ho portes molt bé!", res de " 4 mesos i ja aquesta panxa???!!!" ni " buffff estàs a punt de rebentar", capteu la diferència, oi?
5. No fer preguntes sobre futur llunyà. Encara queden setmanes perquè el nostre nen o nena neixi, ja anem prou atavalades pensant amb el part, la canastilla, la futura habitació, el cotxet....així que encara no ens hem plantejat on anirem amb ell/a aquest estiu de vacances ni a quina llar d'infants els portarem.
6. No posar el crit al cel perquè "encara no...." Com acabo de comentar al punt anterior, anem atavalades i la nostra memòria i organització no està en el millor moment, cada una té les seves prioritats, pel que no augmenteu la nostra "angoixa" recordant el que encara no tenim o ens falta fer/decidir/comprar.
7. Eviteu jutjar el que mengem i bebem. No és la millor època per fer règims ni dietes...pel que si ens ve de gust menjar un gelat o picar patates fregides abans de dinar permeteu-nos-ho! El cos és savi i sovint mengem el que necessitem. Referent a les begudes, som les primeres que som conscients que haurem d'estar uns mesos sense alcohol, però si un dia sortim a sopar perquè estem de celebració, no ens mireu amb cara rara perquè demanem una copa de vi, no passa res!
8. No poseu en dubte que existeix una connexió especial entre nosaltres i el bebè. Si afirmem que entenem el significat de les patadetes que rebem o diem que hi tenim converses i ens entenem no ens ho negueu, ni arrebateu amb explicacions científiques, no ens traigueu aquesta il·lusió.
9. No critiqueu el nom que hem triat posar-li. Escollir el nom del propi fill o filla és un tema de parella i molt personal, pel que quan ens pregunteu sobre el nom, eviteu fer bromes tontes o cares estranyes o comentaris impertinents al respecte. Si no us agrada o no us convenç és totalment respectable, però no cal que ens ho feu saber...responeu amb un somriure i limiteu-vos a dir "ah...molt bé".
10. En aquest últim punt us escric un comentari anècdotic que em van fer aquest estiu:
-" portes una nena oi?"
- "si..."
- "sí, ja ho diuen que quan porteu nenes esteu més lletgetes."
Jutgeu vosaltres mateixos...
No us preocupeu si us he sentit aludits en algun dels punts, crec que parlo en nom de totes les futures mames al assegurar-vos que quan tinguem els nostres nens o nenes en braços recordarem aquests comentaris amb un somriure, de fet mentre ho escrivia se'm dibuixava una rialla a la cara...així que per part meva esteu perdonats! ;)
Fins a la propera, cuideu-vos!
Al llarg d'aquests 7 mesos d'embaràs he pogut anar observant, compartint amb altres futures mames i vivint en pròpia pell, com actua la gent davant una embarassada i finalment m'he decidit a escriure'n al respecte.
El que més m'ha sorprès és la tendresa i la cura amb la que et parla i es comporta la majoria de la gent. Marcant panxolina obtens molta més atenció, amabilitat, paciència i fins i tot permís tant de coneguts com desconeguts, que en altres situacions serien impensables.
Però també es viuen altres situacions, on potser influenciades per les hormones, certs comentaris poden sentar com una patada...n'he seleccionat 10 que us recomano evitar fer:
1. No ens tracteu com a malaltes. Prescindiu dels "no fagis", "no hauries de....amb el teu estat"... sabem que ens ho dieu des del carinyo, però penseu que som les primeres que volem el millor per la criatura que portem, no patiu que sabem de seguida fins on podem arribar i quan hem de parar.
2. No explicar la pròpia experiència. Som conscients que el record del propi embaràs o el part és una experiència que marca, pel que la recordeu amb molta intensitat, però no cal que ens l'expliqueu amb massa detall...i menys si ens queda poc pel part i la vostra experiència no va ser massa agradable.
3. Eviteu el verb "engreixar". És evident que si acabem portant al món una criatura d'uns 3kg o més, el nostre pes es vegi augmentat, però no cal que insistiu en aquest punt...
4. No comparar la nostra panxa amb els mesos de gestació. Cada dona té una anatomia diferent i cada panxa és un món, si heu de fer comentaris sobre el volum de la nostra panxa, feu-los en positiu i amb carinyo "quina panxa més maca!" o "ui!!! ho portes molt bé!", res de " 4 mesos i ja aquesta panxa???!!!" ni " buffff estàs a punt de rebentar", capteu la diferència, oi?
5. No fer preguntes sobre futur llunyà. Encara queden setmanes perquè el nostre nen o nena neixi, ja anem prou atavalades pensant amb el part, la canastilla, la futura habitació, el cotxet....així que encara no ens hem plantejat on anirem amb ell/a aquest estiu de vacances ni a quina llar d'infants els portarem.
6. No posar el crit al cel perquè "encara no...." Com acabo de comentar al punt anterior, anem atavalades i la nostra memòria i organització no està en el millor moment, cada una té les seves prioritats, pel que no augmenteu la nostra "angoixa" recordant el que encara no tenim o ens falta fer/decidir/comprar.
7. Eviteu jutjar el que mengem i bebem. No és la millor època per fer règims ni dietes...pel que si ens ve de gust menjar un gelat o picar patates fregides abans de dinar permeteu-nos-ho! El cos és savi i sovint mengem el que necessitem. Referent a les begudes, som les primeres que som conscients que haurem d'estar uns mesos sense alcohol, però si un dia sortim a sopar perquè estem de celebració, no ens mireu amb cara rara perquè demanem una copa de vi, no passa res!
8. No poseu en dubte que existeix una connexió especial entre nosaltres i el bebè. Si afirmem que entenem el significat de les patadetes que rebem o diem que hi tenim converses i ens entenem no ens ho negueu, ni arrebateu amb explicacions científiques, no ens traigueu aquesta il·lusió.
9. No critiqueu el nom que hem triat posar-li. Escollir el nom del propi fill o filla és un tema de parella i molt personal, pel que quan ens pregunteu sobre el nom, eviteu fer bromes tontes o cares estranyes o comentaris impertinents al respecte. Si no us agrada o no us convenç és totalment respectable, però no cal que ens ho feu saber...responeu amb un somriure i limiteu-vos a dir "ah...molt bé".
10. En aquest últim punt us escric un comentari anècdotic que em van fer aquest estiu:
-" portes una nena oi?"
- "si..."
- "sí, ja ho diuen que quan porteu nenes esteu més lletgetes."
Jutgeu vosaltres mateixos...
No us preocupeu si us he sentit aludits en algun dels punts, crec que parlo en nom de totes les futures mames al assegurar-vos que quan tinguem els nostres nens o nenes en braços recordarem aquests comentaris amb un somriure, de fet mentre ho escrivia se'm dibuixava una rialla a la cara...així que per part meva esteu perdonats! ;)Fins a la propera, cuideu-vos!
dilluns, 4 d’agost del 2014
5 punts bàsics per acompanyar als nostres fills en la tria d'estudis.
Des que vam iniciar el projecte de Crea't Futur, en el que bàsicament orientem i acompanyem a adolescents i joves a que trobin quina és la seva vocació i cap a on volen encaminar el seu futur, que cada vegada tenim més clar el paper fonamental que hi juguen els pares, conscient o inconscientment.
A consulta, també darrerament em trobo amb pares preocupats per saber quin és el seu rol dins aquest procés, no saben com ajudar als seus fills a decidir, dubten de si diuen massa o per contra se n'han de mantenir al marge.
Lògicament, cada relació entre pares i fills és molt particular, però a continuació he intentat resumir aquells 5 punts bàsics que tot pare i mare ha de tenir en compte per acompanyar al seu fill/a a decidir sobre el seu futur:
1r: Detectar en quina situació es troba el seu fill/a. Hi haurà qui està cursant el 2n de Batxillerat i encara va molt perdut i no té ni idea de què triar i per contra hi haurà aquell que ho té perfectament clar. Aquest punt és fonamental ja que depenent de la situació en què es trobi el jove, la manera d'acompanayar en el procés serà molt diferent d'un cas a un altre.
2n: RESPECTAR. És la manera d'aconseguir que s'obrin, que ens expliquin què els passa pel cap, de què dubten, què els fa por, què els motiva realment...en definitiva és la manera d'obtenir resultats.
3r: Col·laborar, informar, acompanyar, assessorar però NO imposar. Hem de defugir del que ens agradaria a nosaltres o de pensar que som nosaltres, els pares, qui de veritat sabem el que li convé. Nosaltres ja vam tenir el nostre moment, ara els toca a ells.
4t: Fomentar el diàleg. Parlar i deixar que parlin, d'aquesta manera es crearà un bon espai per compartir pensaments, intencions, consells, opcions i decisions.
5è: Compartir realitat econòmica familiar. No per estar col·locat al final, li hem de restar importància, doncs tot el contrari. Els fills i nosaltres com a pares hem de ser conscients de fins on podem ajudar econòmicament, ja que en algunes ocacions serà un punt fonamental per poder tirar endavant amb el projecte de futur dels nostres fills o per contra, s'hauran de buscar altres vies i/o alternatives.
Fins a la propera, cuideu-vos!
A consulta, també darrerament em trobo amb pares preocupats per saber quin és el seu rol dins aquest procés, no saben com ajudar als seus fills a decidir, dubten de si diuen massa o per contra se n'han de mantenir al marge.
Lògicament, cada relació entre pares i fills és molt particular, però a continuació he intentat resumir aquells 5 punts bàsics que tot pare i mare ha de tenir en compte per acompanyar al seu fill/a a decidir sobre el seu futur:
1r: Detectar en quina situació es troba el seu fill/a. Hi haurà qui està cursant el 2n de Batxillerat i encara va molt perdut i no té ni idea de què triar i per contra hi haurà aquell que ho té perfectament clar. Aquest punt és fonamental ja que depenent de la situació en què es trobi el jove, la manera d'acompanayar en el procés serà molt diferent d'un cas a un altre.
2n: RESPECTAR. És la manera d'aconseguir que s'obrin, que ens expliquin què els passa pel cap, de què dubten, què els fa por, què els motiva realment...en definitiva és la manera d'obtenir resultats.
3r: Col·laborar, informar, acompanyar, assessorar però NO imposar. Hem de defugir del que ens agradaria a nosaltres o de pensar que som nosaltres, els pares, qui de veritat sabem el que li convé. Nosaltres ja vam tenir el nostre moment, ara els toca a ells.
4t: Fomentar el diàleg. Parlar i deixar que parlin, d'aquesta manera es crearà un bon espai per compartir pensaments, intencions, consells, opcions i decisions.
5è: Compartir realitat econòmica familiar. No per estar col·locat al final, li hem de restar importància, doncs tot el contrari. Els fills i nosaltres com a pares hem de ser conscients de fins on podem ajudar econòmicament, ja que en algunes ocacions serà un punt fonamental per poder tirar endavant amb el projecte de futur dels nostres fills o per contra, s'hauran de buscar altres vies i/o alternatives.
Fins a la propera, cuideu-vos!
dimecres, 7 de maig del 2014
Connectant punts
El passat 30 d'abril va fer un any que finalitzava amb una etapa professional i sense ser-ne massa conscient aleshores, se'm donava l'empenta necessària per aconseguir l'objectiu laboral que realment m'apassiona i al que em dedico al 100% des del setembre.
Curiosament, un any més tard, el mateix 30 d'abril, s'obra una oportunitat per avançar molt positivament amb el projecte professional actual.
El mateix dimecres penso que és una gran coincidència, uns dies més tard, recordo la primera part del discurs de Steve Jobs a Standford... (sé d'una bona amiga i companya que ara mateix ja deu estar somrient...) però sí, ara entenc al que es referia Jobs quan parlava de "connectar punts". Realment, en ocasions fem cursos, activitats, acceptem treballs que a priori no sembla que ens hagin de servir per res en concret a la nostra vida, però un temps més tard, aquell aprenentatge, aquella experiència, aquells contactes tornen i sense esperar-ho ens permeten obtenir un gran èxit.
És veritat que "no pots connectar els punts cap endavant, només pots fer-ho cap enrere, pel que hem de confiar en què els punts es connectaran en algun moment futur."
Així doncs, us animo a disfrutar del present, a seguir el que us dicti el cor, l'instint, la intuició...sense donar massa voltes al "i si...", "vols dir...", "total..."perquè no sabem quant bé ens podrà generar allò que fem ara en un futur més o menys llunyà.
Fins a la propera, cuideu-vos!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)