Colors

 “Com es sentirien el marró fosc i el negre si sabessin que la gent no para de dir que són massa foscos o que són sossos i no els fan servir per pintar?”

Sincerament no m’ho havia plantejat mai i curiosament sóc una d’aquestes persones que no pinto massa amb negres ni marrons… Però la Clàudia tenia molt clara la resposta:

“Doncs es posarien molt tristos. S’ha d’ensenyar a la gent que són colors que combinen superbé amb tota la resta, així que el problema no és d’ells, no mama? M’escoltes mama?”

I tant que l’escoltava, però m’havia deixat literalment sense paraules.

Fins a la propera, cuideu-vos! 

Heroïna d'avui en dia

Sabeu aquelles pel·lícules on sembla que ja han acabat amb el dolent però resulta que només havia quedat malferit i sembla que no podran amb ell perquè s’aixeca o s’arrossega per terra tot i caure per un precipici? Doncs últimament em sento així amb aquest coi de pandèmia... Realment és complicat mantenir-se centrada i amb el cap fred i el cos i la ment estan a uns nivells d’alerta tant elevats que qualsevol petita tonteria com notar que les nenes es refreden o que surti algun contratemps a nivell de feina pot arribar a desbordar... Acceptem-ho som humans i tenim uns límits.

Aleshores, com hi convivim sense perdre el nord? Personalment el que em funciona és dedicar uns minuts al dia per concentrar-me en la pròpia respiració, focalitzar amb altres temes del dia (què puc fer de sopar?, tinc tot a punt per les sessions de demà?), m’autorregalo moments (mirar un capítol de la sèrie que m’agrada, disfrutar d’un esmorzar mentre llegeixo algun article...) i sobretot, sobretot, en el número 1 de la llista hi tinc compartir aquest malestar amb amigues i familiars, fer paròdia de la situació i riure de mi mateixa!

Fa uns dies llegia que no serem més herois ni heroïnes per viure amb ansietat i estrès i continuar endavant, sinó que els campions i campiones reals són aquells/es que saben parar i descansar malgrat no tenen vacances. Així que avui ho poso en pràctica, paro una estona i em dedico a mi.

Fins a la propera, cuideu-vos!

Adéu 2020

Al 2020 li queden les hores comptades. No obstant, sé que serà un any que recordarem per sempre. Un any dur, complicat, trist i llarg... també un any ple d'aprenentatges, sobretot a nivell personal. Intento fer balanç i no puc evitar tenir sentiments contradictoris, doncs malgrat la foscor que s'ha viscut el 2020, he tingut la sort de viure moments amb molta llum. 

💙Agraeixo als que han estat treballant més hores del que físicament es pensaven poder aguantar (i no em refereixo només als sanitaris). 

🧡Agraeixo als que han estat responsables i malgrat el que ha implicat a la seva economia han tancat els seus locals. 

💗Agraeixo a la meva bombolla de familiars i amics que han aguantat les meves pors i han celebrat les meves alegries. 

💜Agraeixo el temps que se m'ha regalat per poder passar amb les meves filles.

💚Agraeixo la salut que fins ara hem tingut jo i els meus.

💛Agraeixo tot lo après i les oportunitats que se m'han presentat.

🤍Agraeixo ser aquí i ara, escrivint aquestes línies, per compartir amb qui em llegeixi.

Aquesta nit, quan sonin les 12 campanades, desitjaré per a tothom un 2021 ple de salut, de retrobaments, d'abraçades i petons pendents.

Preparada pel 2021, amb tot el que ens depari.

Fins a la propera, cuideu-vos.

Canvis

Els canvis que no hem escollit per nosaltres mateixos tendeixen a no agradar (com a mínim en un primer moment).

Costen d’acceptar, perquè no entraven en els nostres plans, se’ns presenten fora del nostre control i ens obliguen a sortir de la zona confort.No puc fer gran cosa amb els canvis que arriben sense avís, però sí que tinc la llibertat d’escollir com enfocar-los.

Personalment, sóc de les que m’agrada pensar que tot arriba per un motiu que tard o d’hora entendrem i que si la vida em posa un canvi davant no serà envà. Intento percebre els canvis “imposats” com un repte que pot obrir la porta a nous aprenentatges, a noves i bones oportunitats per a mi i els meus.

Com els enfoqueu vosaltres?


Fins a la propera cuideu-vos.

Reptes, objectius, organització.

Comencem setmana, una setmana que pot ser relativament tranquil•la enfront les que semblen que estan per venir... però no adelantem aconteixements i centrem-nos en el present deixant fluir Cada setmana em faig una llista amb tot de "feines" que tinc per fer i no sabeu com disfruto mentre tatxo cada una d'aquestes"feines". És una manera d'organitzar-me i tenir clar com porto els objectius, ja siguin personals o professionals.

Des que sóc sòcia de Ringana aquest sistema em funciona més que mai per tenir clar on sóc, on vull arribar i quant em falta per aconseguir-ho.

Utilitzeu alguna estratègia per complir els vostres reptes/objectius?

Fins a la propera cuideu-vos!

Hello September!!!

Hi ha qui despedeix l'agost, jo prefereixo donar la benvinguda al setembre, maneres de fer i de pensar...🤷I cada setembre em tallo el cabell, ho he integrat quasi com un ritual a la meva vida, ho faig per la salut del meu cabell després de tanta piscina, platja i sol però també és una manera de tornar de les vacances lleugera, renovada i plena d'energia, sanada en definitiva. Aquest setembre la tallada ha sigut grossa i és que torno amb moltes ganes de dedicar-me a Estímuls com a psicòloga i a Ringana com a sòcia distribuïdora dels seus productes. Els dos projectes em permeten cuidar-me per dins i per fora i acompanyar a altres que també ho puguin aconseguir, van molt lligats als meus valors i a la pròpia filosofia de vida.

I vosaltres, com encareu el setembre?

Fins a la propera, cuideu-vos!

Comunicació no verbal

Fer ús de la comunicació no verbal pot ser un molt bon recurs en totes aquelles situacions on:

✓ ens sentim desbordats sentimentalment.

✓ som conscients que podríem ferir amb les nostres paraules.

✓ no sabem expressar verbalment el que sentim.

✓ l'altra persona no atén a paraules ni explicacions.

Fins a la propera cuideu-vos!