Avui
és el dia del pare i Sant Josep, així que el post d’avui el dedico a un home a
qui estimo moltíssim, un home que m’ha transmès valors i coneixements, que m’aconsella, que sempre creu en mi. Un
home amb qui he compartit l’alegria dels bons moments i m’ha abraçat en els
difícils, que lluita per seguir endavant i no deixa mai de somriure’m, el
següent poema va per tu PAPA!!!!
Enseñarás a volar,
pero no volarán tu vuelo.
Enseñarás a soñar,
pero no soñarán tu sueño.
Enseñarás a vivir,
pero no vivirán tu vida.
Sin embargo...
en cada vuelo,
en cada vida,
en cada sueño,
perdurará siempre la huella
del camino enseñado.
Poema de la Madre Teresa de Calcuta
Què seríem sense els papes!! Molt maco el poema!!
ResponElimina"manetes"realment m'ha emocionat moltissim.Amb una filla com tu, es superfàcil ser pare. T'estimo. Papa
ResponElimina