Quan tens fills, tot el teu món canvia, ( i és una expressió completament literal), per això sí que s'haurien de fer despedides!!!!
Anys enrere anar a la platja era senzill: bikini, crema solar, tovallola, ulleres de sol i potser un barret mono si t'hi pensaves passar molta estona. Fins i tot us diré que en ocasions hi anava sense bossa!!!! Això a dia d'avui és totalment impensable, et veus amb la responsabilitat de portar parasol, una bossa que pesa lo seu, plena de material previsor, joguines, pala, galleda... i si el teu fill/ a no suporta la sorra, la cosa es complica i suma-hi una piscineta imflable.
El mateix per anar de restaurant. Abans reservaves, o no, i en funció de l'hora que tenies gana, anaves a menjar. Ara, per intentar conciliar horaris, organitzes un pla estratègic digne d'institució secreta i tot i així no ho encertes, sorgint algun imprevist.
Totes aquestes anècdotes et fan pensar que algo no fas bé, hi ha quelcom que se t'escapa, pel que decideixes comentar-ho a amics que es troben en la mateixa situació que tu. És just AQUÍ on comença la transformació. T'adones que no estàs sol, que n'hi ha molts més com tu i et sembla que no pot ser, pel que t'invadeix una necessitat imperiosa de compartir més i més experiències fins que les trobades socials passen a convertir-se en teràpies de grup. És bonic i esperençador quan coincideixes amb pares que ja fa temps van rebre l'alta i amb un somriure o mirada còmplice t'asseguren que l'estiu vinent no aniràs tan carregat i que tot això passa ràpid.
Pel que fa al grupet de nois i noies menors de 25 anys, amb cara de ressaca, ubicats uns centímetres més amunt de les nostres tovalloles que ens mireu pensant "nosaltres tindrem més temes de conversa", CUIDAOOOOO jo també pensava així i en canvi avui, amb molt orgull i sense cap mena de complexe us saludo dient "Hola, sóc mare i parlo molt de la meva filla".
Fins a la propera cuideu-vos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada