Somric amb tristesa, ràbia per què iaia? La mama m'ha dit que el número 5 t'agrada i tu que sempre has estat una mica reina, quina millor manera que marxar de la mà dels Reis d'Orient...m'arrufes el nas però sé que la idea t'ha agradat.
Les hores passen lentes, no hi ha notícies.
Sortim al carrer, ses majestats són a punt de desfilar, ja venen, cantem i de cop miro el teu balcó i ho veig tot tancat, segur que l'avi t'espera i aleshores enmig dels fanalets i de les mirades innocents de les meves petites, sense deixar d'aplaudir se'm neguen els ulls de llàgrimes i com diu la cançó "tots els records em porten a tu", coqueta i presumida fins l'últim dia, la que encistellava triples quan encara no comptaven 3 punts, qui no em veia mai prou morena durant els estius i que intentava fer passar el meu primer mal d'amors amb una aspirina i un vas de llet calenta a ple mes d'agost. Sempre impacient per saber què m'agradaria pel meu aniversari, sempre intentant que no em faltés de res.
Avui estic trista sí, i ploro la teva pèrdua, però dono gràcies pels anys que t'he viscut, perquè has tingut una vida plena i has pogut gaudir de veure créixer filles i fill, gendres i jove, néts i fins a dues besnétes.
- Ja passa Baltasar! Els tambors em tornen al present. Ja has marxat, respiro. Serà un privilegi poder mirar al cel cada 5 de gener i veure la teva llum a l'estrella d'orient. Descansa en pau "nena Pla", t'estimo iaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada