En unes hores despedirem el 2013, amb ell, igual que amb la resta d'anys viscuts, deixarem enrere moments dolços i moments amargs, però tant uns com altres hauran contribuït a fer-nos créixer una miqueta més.
Em fa gràcia observar com la gent es mostra il·lusionada per començar un nou any, sempre amb pensaments positius i una llarga llista de propòsits i objectius que generalment es van perdent a mesura que passen els dies i els mesos, fins a convertir-se en propòsits i objectius per l'any següent...potser és que no els concretem prou, o en pensem massa de cop, o potser realment no és el que volem o necessitem i per això no som constants en la seva realització...el cas és que semblen ser pocs aquells que aconsegueixen allò que s'han proposat a principis d'any... per aquest motiu, el post d'avui el dedico a les meves companyes de l'eSPill i de Crea't Futur, perquè amb elles he pogut fer realitat propòsits i objectius que vaig plantejar-me a nivell professional al començar el 2013, gràcies a les tres per fer-ho possible!
i què podem demanar al 2014? Doncs per aquest any he decidit intentar...
1. Trobar cada dia un motiu per somriure
2. Creure en mi mateixa
3. Cuidar les relacions que realment m'importen
4. Estar contenta i agraïda del que tinc
5. Fixar-me en les millores més que en tot el que encara no he aconseguit
6. Dir coses maques a aquells qui m'envolten
7. Seguir lluitant i esforçant-me per allò que realment desitjo
8. Saber disfrutar dels petits plaers quotidians
9. Saber dir NO sense sentir-me culpable
10. Continuar somiant sense barreres!
En 12 mesos en farem el balanç, si n'hi ha algun que us hagi agradat particularment, el podeu fer vostre ;)
Us desitjo de tot cor un FELIÇ 2014, fins al pròxim post cuideu-vos!
dimarts, 31 de desembre del 2013
dimarts, 26 de novembre del 2013
Pau, Ainhoa i Abdellatif
Cada vegada més, em trobo que venen a consulta pares preocupats per les dificultats d'aprenentatge que presenten els seus fills i/o filles. Els comentaris acostumen a ser, "la professora diu que es distreu molt a classe", "no mostra motivació", "no sap organitzar-se"...i llavors quan pregunto l'edat, majoritàriament es tracta de nens i nenes d'entre 8 i 10 anys...i aleshores no puc evitar recordar-me d'una xerrada que vaig assistir sobre Educació, on una de les ponents exposava que el problema sovint radica en el sistema educatiu i no en la pobra mainada! perquè si hi parem a pensar, ens adonarem que de ben petits, ja els demanen que tinguin assolits determinats aspectes que per edat potser encara no els toca!
Per exemple, en molts centres escolars, exigeixen que els alumnes de P5 acabin el curs sabent llegir frases simples i escriure paraules i en cas de no ser així ja es parla de dificultats o retard en l'aprenentatge...però tal i com exposava la ponent a qui m'he referit anteriorment, algú es recorda d'aquell nen que en comptes de dir-se Pau es diu Miquel o la nena que es diu Ainhoa i per tant ja no pot escriure segons com ho sent? per no parlar dels Mohamed o Abdellatif que encara ho tenen més difícil! Comencem demanant tant, que cremem etapes, fent-los-hi perdre les ganes d'escriure i llegir abans que ho hagin pogut consolidar correctament.
Al cap d'uns anys, quan arriben a l'últim cicle de primària, s'espera d'ells que siguin capaços de fer resums, d'estudiar a partir d'esquemes i és evident que són aspectes necessaris, però quant temps s'ha dedicat a l'aula a ensenyar tècniques d'estudi? A més, avui en dia són molts els alumnes que utilitzen llibres de préstec i que per tant no poden subratllar ni escriure al llibre, pel que molts decideixen estudiar simplement llegint i refiar-se de la seva memòria.
Si amb tot això, per motius laborals, no hi ha hagut uns pares a darrera, que s'hagin pogut preocupar de llegir cada dia 10 minuts amb els seus fills, que hagin supervisat els deures, que els hagin pogut dedicar temps per explicar el que no ha quedat clar a l'escola i els hagin pogut preguntar els exàmens, és lògic que ens trobem amb nens i nenes que no segueixen, que no estan motivats i que es distreuen "fàcilment".
No pretenc culpar a pares ni mestres de l'elevat percentatge de fracàs escolar que tenim actualment, sóc conscient que el tema va més enllà, però el que sí queda clar, és que seguir com fins ara no funciona. En comptes d'atribuir dificultats d'aprenentatge als més petits, els adults hauríem de continuar buscant recursos i millores pel futur d'aquells que avui comencen a escriure Pau, Ainhoa o Abdellatif.
Per exemple, en molts centres escolars, exigeixen que els alumnes de P5 acabin el curs sabent llegir frases simples i escriure paraules i en cas de no ser així ja es parla de dificultats o retard en l'aprenentatge...però tal i com exposava la ponent a qui m'he referit anteriorment, algú es recorda d'aquell nen que en comptes de dir-se Pau es diu Miquel o la nena que es diu Ainhoa i per tant ja no pot escriure segons com ho sent? per no parlar dels Mohamed o Abdellatif que encara ho tenen més difícil! Comencem demanant tant, que cremem etapes, fent-los-hi perdre les ganes d'escriure i llegir abans que ho hagin pogut consolidar correctament.
Al cap d'uns anys, quan arriben a l'últim cicle de primària, s'espera d'ells que siguin capaços de fer resums, d'estudiar a partir d'esquemes i és evident que són aspectes necessaris, però quant temps s'ha dedicat a l'aula a ensenyar tècniques d'estudi? A més, avui en dia són molts els alumnes que utilitzen llibres de préstec i que per tant no poden subratllar ni escriure al llibre, pel que molts decideixen estudiar simplement llegint i refiar-se de la seva memòria.
Si amb tot això, per motius laborals, no hi ha hagut uns pares a darrera, que s'hagin pogut preocupar de llegir cada dia 10 minuts amb els seus fills, que hagin supervisat els deures, que els hagin pogut dedicar temps per explicar el que no ha quedat clar a l'escola i els hagin pogut preguntar els exàmens, és lògic que ens trobem amb nens i nenes que no segueixen, que no estan motivats i que es distreuen "fàcilment".
No pretenc culpar a pares ni mestres de l'elevat percentatge de fracàs escolar que tenim actualment, sóc conscient que el tema va més enllà, però el que sí queda clar, és que seguir com fins ara no funciona. En comptes d'atribuir dificultats d'aprenentatge als més petits, els adults hauríem de continuar buscant recursos i millores pel futur d'aquells que avui comencen a escriure Pau, Ainhoa o Abdellatif.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Aniversari Feliç
Avui és el meu aniversari, 30 anys! Aquest aniversari és especial, i no només perquè canvio la desena, sinó perquè tinc molt a celebrar, tant a nivell personal com professional.
Hi ha qui diu que no li agrada fer anys, i no us penseu
que ho dic pensant en gent gran, què va, ho he sentit a dir a persones de la
“meva quinta”. Per descomptat que cada època té el seu què, però si miro enrere
i em comparo en com era fa un temps, no estic segura de voler tornar al passat.
Ara em noto més segura, tinc clar què vull i què no, gestiono millor les emocions, tinc molta més autonomia, crec que he après a
relativitzar els problemes o dificultats que abans veia com a drames i d’ells
n’intento treure un aprenentatge positiu per seguir endavant, valoro més els petits detalls del dia a
dia..., potser tot això és el que significa madurar?
Llegia en un blog que “envellir és inevitable, créixer és
opcional”. Avui doncs, celebro que he crescut una mica més, des de l’octubre passat.
Fins a la propera, cuideu-vos!
dilluns, 16 de setembre del 2013
Benvinguda rutina
Setembre, fi definitiva de les vacances, els petits
tornen a l’escola, els grans a la feina, i la majoria comenta amb un sospir “tornem
a la rutina...”. Per què ho diem amb aquesta connotació tan negativa?!
Acostumem a relacionar la rutina amb l’avorriment, amb activitats diàries
nul·les d’emoció i de sorpreses i no obstant, quan estem massa temps sense ella,
aleshores comentem que la trobem a faltar...perquè és innegable que ens aporta
seguretat i sensació de control.
El nostre cos és rutinari, necessita d’uns determinats
hàbits diaris que ens permetin funcionar correctament. De ben petits, és
importantíssim seguir uns horaris que contribuiran a un creixement
físic i psíquic saludable. I d’adults, viure en constants canvis o incerteses,
acaba generant ansietat i estrès.
Ser rutinari no significa ser avorrit, generalment és una qüestió d'actitud. El problema doncs, no és la rutina, sinó la
falta de motivació de la situació en la que ens trobem. Quan la rutina ens aclapara,
pot indicar que algun canvi hem d’introduir dins la nostra quotidianitat, i no necessàriament
han de ser grans canvis. Potser simplement hem de ser més selectius a l'hora d'escollir què atendre, tenir clares quines són les nostres prioritats
i “funcionar amb el pilot automàtic” amb lo estrictament necessari per tal de
poder disfrutar al màxim dels petits plaers quotidians.
Fins a la propera, cuideu-vos!
dimarts, 6 d’agost del 2013
Vacances d'estiu
Avui començo oficialment les vacances! No obstant, ja fa
temps que ens trobem dins la temporada d’estiu i per disfrutar-la uns preferiran la
muntanya, d’altres la platja o la piscina. Uns aprofitaran per fer vacances i
marxar ben lluny, d’altres faran vacances però no marxaran. Potser també n'hi ha que no tenen vacances...
Quan penso en l’estiu, en els meus estius, em venen tantes imatges i records, que en
aquesta ocasió, en comptes d’un relat, us deixo un núvol de paraules del que
representa per a mi aquesta època de l’any:
Així doncs, feu el que feu en aquests dies d’intensa
calor, amants o enemics d’aquesta estació, disfruteu del temps, de la companyia
i del moment!
Fins a la propera, cuideu-vos!
diumenge, 16 de juny del 2013
La mare de la núvia
Aquest era un post pendent de fa mesos, però ja el tenim
aquí!
Recentment m’he casat, amb un home meravellós per cert! Va ser un dia molt especial i tenir el
privilegi de compartir-ho amb tota la gent que més estimes no té preu. Com en
la majoria dels casaments, entre els convidats hi havia la mare de la núvia,
doncs bé, és a ella a qui dedico l’escrit d’avui.
Fa mesos rèiem juntes llegint un article d’un blog on
explicava quin era “el seu paper” abans i durant el casament, rellegint-lo puc
confirmar que ho va brodar, per aquest motiu, mama, no em queda altra que donar-te les gràcies per estar sempre
al meu costat, aconsellar-me i donar-me la teva opinió però respectant les
meves decisions i els meus gustos. Ha estat un plaer compartir amb tu tots els
detalls del vestit, ram, complements, pentinat...etc al llarg d’aquests mesos.
GRÀCIES PER SER-HI SEMPRE.
A punt per l’aventura següent? ;)
Fins a la propera, cuideu-vos!
dimecres, 22 de maig del 2013
Escala Pentatònica
Com alguns de vosaltres sabeu la Psicologia de la Gestalt, és una corrent que estudia com el
cervell organitza el que percebem al nostre entorn. Basa la seva teoria en
diferents lleis o principis com el Principi de Semblança, de Proximitat, de
Simetria, d’Igualtat, de Tancament, entre d’altres.
Sembla ser que el cervell aplica aquests principis de
forma subconscient, tendeix a completar allò que percep com a incomplet.
Aquestes lleis no s’apliquen només al que veiem, sinó que el cervell completa
la informació que li arriba de qualsevol sentit. Es diu que aquest fet és una
resposta natural que ajuda a mantenir-nos en estat d’alerta davant possibles
amenaces de l’entorn.
El vídeo que ve a continuació és un bon exemple de les
lleis gestàltiques, espero que disfruteu de la següent escala pentatònica:
Fins a la propera, cuideu-vos!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)