Canvis

Els canvis que no hem escollit per nosaltres mateixos tendeixen a no agradar (com a mínim en un primer moment).

Costen d’acceptar, perquè no entraven en els nostres plans, se’ns presenten fora del nostre control i ens obliguen a sortir de la zona confort.No puc fer gran cosa amb els canvis que arriben sense avís, però sí que tinc la llibertat d’escollir com enfocar-los.

Personalment, sóc de les que m’agrada pensar que tot arriba per un motiu que tard o d’hora entendrem i que si la vida em posa un canvi davant no serà envà. Intento percebre els canvis “imposats” com un repte que pot obrir la porta a nous aprenentatges, a noves i bones oportunitats per a mi i els meus.

Com els enfoqueu vosaltres?


Fins a la propera cuideu-vos.

Reptes, objectius, organització.

Comencem setmana, una setmana que pot ser relativament tranquil•la enfront les que semblen que estan per venir... però no adelantem aconteixements i centrem-nos en el present deixant fluir Cada setmana em faig una llista amb tot de "feines" que tinc per fer i no sabeu com disfruto mentre tatxo cada una d'aquestes"feines". És una manera d'organitzar-me i tenir clar com porto els objectius, ja siguin personals o professionals.

Des que sóc sòcia de Ringana aquest sistema em funciona més que mai per tenir clar on sóc, on vull arribar i quant em falta per aconseguir-ho.

Utilitzeu alguna estratègia per complir els vostres reptes/objectius?

Fins a la propera cuideu-vos!

Hello September!!!

Hi ha qui despedeix l'agost, jo prefereixo donar la benvinguda al setembre, maneres de fer i de pensar...🤷I cada setembre em tallo el cabell, ho he integrat quasi com un ritual a la meva vida, ho faig per la salut del meu cabell després de tanta piscina, platja i sol però també és una manera de tornar de les vacances lleugera, renovada i plena d'energia, sanada en definitiva. Aquest setembre la tallada ha sigut grossa i és que torno amb moltes ganes de dedicar-me a Estímuls com a psicòloga i a Ringana com a sòcia distribuïdora dels seus productes. Els dos projectes em permeten cuidar-me per dins i per fora i acompanyar a altres que també ho puguin aconseguir, van molt lligats als meus valors i a la pròpia filosofia de vida.

I vosaltres, com encareu el setembre?

Fins a la propera, cuideu-vos!

Comunicació no verbal

Fer ús de la comunicació no verbal pot ser un molt bon recurs en totes aquelles situacions on:

✓ ens sentim desbordats sentimentalment.

✓ som conscients que podríem ferir amb les nostres paraules.

✓ no sabem expressar verbalment el que sentim.

✓ l'altra persona no atén a paraules ni explicacions.

Fins a la propera cuideu-vos!

Tendim a viure...

Tendim a viure dia rere dia amb la preocupació del que no tenim, no aconseguim o no arribem... Viure així ens provoca incomoditat, podent arribar a fer-nos sentir estrès i/o ansietat.

Com es pot modificar?

Enfocant cap a tot el que SÍ tenim, recordant el que SÍ hem aconseguit, felicitant-nos pel que SÍ hem fet.

Decidir cap on enfoquem depèn de nosaltres.

Fins a la propera, cuideu-vos.

Donar exemple...

" Donar exemple, té més efecte que les normes"

Al llegir la frase he recordat un dia al parc amb les nenes.Hi havia un pare amb els seus fills, se'l notava saturat, els seus fills contínuament s'estaven barallant, ploriquejant i xisclant.

De cop, sense controlar la seva frustració o impotència per reconduir aquella situació els va clavar una plantufada al cul tot cridant-los que NO s'havien de picar, barallar ni cridar.

La meva filla gran, que també estava atenta a la incongruent situació salta i em pregunta, "mama, si els diu que no ho poden fer, com és que ells els hi fa?" Suposo que els fills d'aquell pare tampoc ho van acabar d'entendre...


Fins a la propera, cuideu-vos.

Sabeu què...?

-Sabeu què?

- Què, carinyo?

- M'agradaria tornar a ser com en aquesta foto (agafant la seva foto de la tauleta de nit on sortim el meu marit i jo fent-li un petó a cada galta)

- I això?

- Doncs perquè us podia tenir a tots dos per mi.


BOOM!


Ho va treure així, sense previs, tot d'una, a les 21:37h de la nit, on el que anhelo en aquelles hores és el meu descans merescut. Però aquella nit la dutxa, el sofà i la sèrie haurien d'esperar... teníem l'expressió d'un sentiment important per atendre.

Què vam fer?

☑️1r. Validar aquell sentiment (és veritat bonica, quan eres tu sola ens era més fàcil poder estar només per tu, és lògic que ho trobis a faltar)

☑️2n. Felicitar-la per haver-ho expressat oralment. (Gràcies per dir-nos-ho, ara sabem com et sents.)

☑️3r. Aportar-li el que necessita. (Et ve de gust ara que podem, que ens quedem tots dos a fer-te companyia avui?)

☑️4t. Buscar avantatges de ser la germana gran.


L'endemà matí es despertava fent-li un petó a la seva germana i li explicava com de contenta estava de tenir-la amb nosaltres.


Fins a la propera, cuideu-vos!